ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

I ara què, Senyor Alagna?

12/12/2006 |

 

Deia en l’últim article d’aquest bloc/g, que en Xavier Cester m’havia d’explicar l’affaire Alagna a La Scala. Ens vam veure ahir al vespre al Palau i entre àries de Nebra i Händel a càrrec de la sempre exquisida María Bayo, me’n va fer cinc cèntims. Lògicament, vaig al.lucinar i recordar al mateix temps el que feia quinze dies justos el mateix Roberto Alagna em va dir a l’entrevista que vaig fer-li (i que podeu sentir des del web) a Una tarda a l'òpera : “El públic sempre té raó”.

En tot cas, he decidit explicar-vos els “fets” de La Scala mitjançant aquest extracte de premsa d’un diari italià:
(http://www.ansa.it/opencms/export/site/visualizza_fdg.html_2052917213.html)

“Roberto Alagna, infatti, ha lasciato il palcoscenico subito dopo l'aria 'Celeste Aida' fischiata da una parte del loggione che non ha gradito i suoi commenti sui giornali sull' apprezzamento del pubblico. E così il mezzosoprano Ildiko Komlosi si è trovata in scena a fare "un duetto da sola" come ha detto lei stessa. La musica non si è mai interrotta, e quando ormai "eravamo ben oltre il segnale rosso dell'emergenza" (come ha ammesso il direttore d'orchestra Riccardo Chailly) la direzione di palcoscenico ha gettato in scena Antonello Palombi, che fa parte del secondo cast dell'opera. Con addosso un paio di jeans e una camicia neri ("Radames veste Prada" ha commentato qualcuno), il tenore umbro è entrato in scena fra i "vergogna" rivolti dal loggione ad Alagna che non si è ripresentato. Lo spettacolo è così andato avanti con il primo tempo (che include il primo e il secondo atto) con applausi e un pubblico perplesso per quanto stava succedendo. Dopo l'intervallo è stato il sovrintendente Stephane Lissner a salire sul palco e a "manifestare il rincrescimento" del teatro per quanto era successo e a ringraziare Palombi, arrivato in scena senza riscaldamento e senza aspettarselo.
“Ho capito che toccava a me quando mi hanno preso e buttato in scena" ha detto poi. Intanto Alagna, dopo aver parlato con il sovrintendente Lissner (sono possibili penali per quanto è successo) ha lasciato il teatro. "Ho cantato in tutto il mondo e ho avuto successo - ha commentato Alagna - ma di fronte al pubblico di questa sera mi sembrava di essere fuori dal mondo. Il pubblico vero, quello con il fuoco, con il sangue, quello non c'era".

Ah no? “Non c’era”? Aleshores, Monsieur Alagna, de quin públic parla quan vostè afirma que “sempre té raó”? Del que l’ovaciona a qualsevol preu? Jo em pensava que les dictadures només eren militars, no artístiques. Cert que determinats sectors del públic superen els límits de la mala educació amb els seus sorolls, xiulets o comentaris fora de to. Però vostè és un professional, que cobra (i molt) per entomar els xàfecs quan convingui. Vostè canti i després manifesti el seu desacord amb aquest públic, si convé exigint-li explicacions per la seva conducta. Però canti, que és la seva feina.

En tot cas, no faci el tita ni el bocamoll i deixi d’omplir-se la boca de tòpics populistes. “Le public a toujours raison”. Ah, oui? Me l’imagino cridant aquesta mateixa frase des d’un balcó, vestit amb capa i amb el cap cobert amb gorra de plat, amb un mostatxet fi damunt del llavi i tapant-se els ulls amb ulleres de sol.

Jaume Radigales
Dietari Operístic

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet