Cerca de notícies

Enquesta

La boja que fa embogir

10/12/2006 |

 

No ens oblidem pas de l'orquestra a les ordres de Xavier Puig, l'Orquestra de l'Acadèmia del Gran Teatre del Liceu, un conjunt que fa poc ha renovat els components, la qual cosa pot disculpar fins a cert punt l'extrema discreció de la seva prestació. Per desgràcia, no és el primer cop que l'Orquestra de l'Acadèmia no està a l'altura de les circumstàncies. ¿Està realment complint els seus objectius de formació de joves músics? ¿O s'ha convertit en un conjunt multiusos, apte per a bolos varis amb el nom del Liceu, o per omplir forats de la programació regular del teatre que l'orquestra titular no pot assumir?

El Liceu, per contra, sí que pot estar satisfet de ser, amb Viena i Munic, un dels feus indiscutibles d'Edita Gruberova. La soprano eslovaca va arribar a Barcelona, ja superats els problemes de salut que la van obligar a cancel·lar les primeres funcions al seu càrrec de Lucia di Lammermoor, per protagonitzar dues úniques vetllades, suficients per tornar a posar als seus peus un públic que l'adora fora mida.

Deixant de banda algun sobreagut cridat, Gruberova continua essent una Lucia espectacular en tots els sentits, tant pel desplegament tècnic d'una veu que manté una presència i una agilitat astoradores com per la riquesa de tonalitats que presideix el seu fraseig, amb el cim inoblidable de una impactant escena de la bogeria. Si hi sumem la compenetració ideal amb l'exultant Edgardo de Josep Bros, s'entendrà que la festa fos absoluta, fins i tot la mateixa Gruberova semblava emocionada per l'esclat d'entusiasme que va omplir el teatre de dalt a baix. La lliçó, una altra vegada, és que, més enllà de posades en escena més o menys encertades, la primera matèria de l'òpera ha estat, és i serà la veu humana, amb tota la seva glòria. Cantants com Edita Gruberova són els que de debò fan embogir.

Xavier Cester
Avui