Cerca de notícies

Enquesta

L'òpera de butxaca rebenta la banca

8/12/2006 |

 

El festival ha multiplicat per quatre el nombre d'espectadors en dos anys.

Un creixement exponencial. Des que el festival d'òpera de butxaca i noves creacions va haver de subsistir després que tanqués el Teatre Malic (el seu escenari de referència) el certamen no ha fet més que créixer. Com comenta el director, Toni Rumbau, el Malic encotillava el festival, el limitava d'ajudes i de possibles coproduccions amb altres institucions. Si el 2004, el nombre d'espectadors superava poc més de mil espectadors, enguany ha fregat les 4.500 persones.

L'èxit del festival ja no cal limitar-lo a la qualitat i al risc de les seves produccions. Els plens absoluts en la proposta de Carles Santos, El fervor de la perseverança, a l'Espai Lliure amb una desena de representacions, constata que un ampli sector de públic ha conegut el festival i s'hi ha apuntat. En una nota, el festival agraeix «la resposta del públic entusiasta en la majoria dels espectacles presentats». Tot i que el nombre d'aforaments varia molt segons l'emplaçament (a la sala de Cambra de l'Auditori hi caben 1.719 seients i la Beckett frega el centenar) es compta una mitjana d'un 72%, una ocupació molt per sobre del 50% que figura anualment en les estadístiques dels teatres de Barcelona, que elabora anualment l'Associació d'Empresaris de Teatre de Catalunya (Adetca).

El festival ha presentat nou títols, un més que l'any passat, tot i que es manté el pressupost d'uns 200.000 euros del 2005. El festival aspira a fer que s'ampliïn els circuits d'òpera. Enguany, la peça de Carles Santos s'ha estrenat al festival Temporada Alta i s'ha traslladat una producció, Il più bel nome d'Antonio Caldara amb la companyia Drama9, al Metropol de Tarragona. Segons s'ha avançat en el balanç final, l'interès dels programadors permet pensar que hi haurà gira d'El fervor de la perseverança i també d'Alma. Aquest recital dramatitzat suposa la consagració de l'equip Marc Rosich i Elisenda Carrasco. Alma fa una visió intimista de la dona i musa de Mahler, que posteriorment viuria amb artistes de diferents disciplines, però que va haver de renunciar a la seva pròpia carrera artística, com a imposició del músic. L'organització celebra l'èxit del cicle de Peter Maxwell Davies, un monogràfic a un compositor contemporani que presumiblement es repetirà.

JORDI BORDES
El Punt