Cerca de notícies

Enquesta

Maria Schneider presenta una peça de jazz inspirada en Mozart

5/12/2006 |

 

La compositora dels EUA i la seva orquestra tanquen el festival de BCN.

Fa més d'una dècada que Maria Schneider, compositora i directora, dirigeix una banda formada per destacats músics de jazz de l'escena de Nova York. Però l'ha batejat Maria Schneider Orchestra i no big band. És la seva manera d'assenyalar que malgrat les aparences, la seva música no té res a veure amb el jazz tradicional. "De fet, excepte pel fet que hi ha improvisació, no sona a jazz en sentit estricte. Està més influenciada per la música del Brasil o del Perú", diu Schneider, que va estudiar amb el prestigiós arranjador de jazz Bob Brookmeyer i va ser assistent de Gil Evans, cèlebre pels seus discos orquestrals al costat de Miles Davis.

En l'edició anterior del Festival de Jazz de Barcelona, la directora i compositora de Minnesota va actuar per primera vegada a l'Auditori al capdavant de la seva orquestra de 17 músics. Avui a les 22 hores, torna al mateix escenari amb una formació ampliada amb cantant, percussionistes i un acordió. Tanca el festival presentant una composició inspirada en Mozart, un encàrrec del festival New Crowned Hope que se celebra aquests dies a Viena per commemorar el 250 aniversari del compositor de Salzburg.

Però la peça de Schneider, Cerulean skies, no té res a veure amb les formes mozartianes. A indicació del festival vienès, Schneider s'ha inspirat no en la música sinó en l'ideari de Mozart, que en els seus últims mesos de vida va fundar una lògia maçònica de tipus progressista. "Mozart escrivia música políticament important per a la seva època, i la millor manera d'honrar-lo és honrar el nostre propi temps".

El que inspira Cerulean skies i altres composicions del seu pròxim disc, que avançarà avui a l'Auditori, són els ocells. Observar-los és una de les seves grans aficions. "Alguns dels que passen per Nova York han sortit del Perú i arriben fins a Alaska. ¡És un miracle!", explica entusiasmada. L'obra té clars aires ecologistes, encara que en la imatge de la migració dels ocells a través del continent hi ha ressons de la immigració que afecta molts països llatinoamericans.

Tot i així, Schneider no es considera una artista políticament compromesa. "En la meva música intento capturar el que té de màgic i fantàstic la vida, em vull endur el públic de viatge cap a una cosa més profunda del que trobem en el dia a dia". Abans-d'ahir, a Basilea, la seva música va fer efecte. "Després del concert --relata-- se'm va acostar un home d'uns 70 anys i em va dir que era artista plàstic. Em va explicar que feia anys que no li venia de gust pintar, però que la meva música li havia tornat les ganes de fer-ho. Em vaig sentir molt feliç".

ROGER ROCA
El Periódico