Cerca de notícies

Enquesta

Josep Mª Sauret: "La construcció d'un auditori seria decisiva per al Brudieu"

3/12/2006 |

 

NASCUT A BARCELONA
ÉS DIRECTOR D'ORQUESTRA
VA ESTUDIAR AMB JOSEP SOLER I ALBERT ARGUDO
VA FUNDAR L'ORQUESTRA DE CAMBRA DE LLEIDA
ÉS DIRECTOR CONVIDAT DE L'ORQUESTRA DE CAMBRA DE LA SIMFÒNICA DE LA RÀDIO DE BAVIERA

El director d'orquestra Josep Maria Sauret va assumir l'estiu passat la direcció artística del Festival Joan Brudieu de la Seu d'Urgell. Entre els objectius plantejats pel nou responsable figuren l'ampliació del certamen fora dels mesos d'estiu --amb aquest perllongament del cicle que comença avui mateix-- i l'increment de presència orquestral en el si del Festival.

--¿De quina manera va sorgir la iniciativa de traslladar part del Festival Brudieu fora de l'estiu?
--Quan em van demanar la direcció artística del Brudieu, i atesa la il.lusió que em va produir el projecte, vaig pensar que seria bo treballar-
hi durant tot l'any. Això passa en altres festivals d'arreu d'Europa, com ara el de Lucerna, a Suïssa, que comença a l'estiu i després organitza concerts durant els períodes de Nadal i Setmana Santa. El Brudieu ja s'ha fet un nom a la Seu durant més de 30 anys de trajectò-
ria i ara el que calia era aprofitar l'herència deixada per Alfons Car-
rillo i afegir-hi la idea de descentralitzar l'època habitual de celebració del Festival amb tres concerts durant el mes de desembre.

--¿En funció de quins criteris s'han programat aquests tres concerts hivernals?
--Bé, la música de Nadal té un pes important en aquesta temporada d'hivern, però aquest és un fet que moltes vegades determinen els mateixos intèrprets: com que saben que és al desembre, ja adeqüen el repertori a les festes. Tant A Ceremony of Carols, de Britten, que serà interpretat pel cor Nàiades, com el concert de l'Orquestra del Berguedà i el Cor Signum, centrat en el repertori nadalenc, són propostes característiques d'aquestes dates. Un altre fil conductor del certamen d'hivern és que els tres concerts són corals i que dos incorporen també una orquestra.

--¿Creu que l'afluència de públic serà la mateixa que la registrada a l'estiu?
--És una qüestió difícil de respondre, perquè desconec si en aquesta època a la Seu la gent surt menys que a l'estiu o no. De tota manera, esperem trobar-nos un públic nombrós, que pot estar format tant per gent de la Seu que sigui assídua del Festival com per turisme d'hivern.

--¿Quins objectius es va proposar quan va assumir la direcció artística del Festival?
--El meu principal objectiu és que hi hagi més presència de l'activitat orquestral a la ciutat. De fet, aquesta era una de les fites que jo em vaig proposar des del primer moment. També vaig decidir donar continuï-
tat a la iniciativa endegada per Alfons Carrillo, consistent a donar suport als joves valors de la música catalana. Aquests dos elements són els que donaran coherència al projecte del Festival amb vista a les properes edicions.

--L'estiu passat el Brudieu va acollir per primer cop una producció pròpia. ¿Repetiran l'experiència?
--Fa poc em vaig reunir amb el regidor de Cultura, Miquel Colom, i la voluntat de fer una altra producció pròpia a l'estiu es manté. No sabem si serà un altre cop la Szeged Symphony Orchestra, perquè això dependrà de si la formació està de gira o no. Tampoc no se sap si el projecte es farà amb una orquestra catalana o estrangera, tot serà en funció de la disponibilitat. De tota manera, i això és el més important, la voluntat política hi és i la intenció de la direcció artística del Festival és tornar a fer treballar els músics durant tres dies a la Seu. A més de l'orquestra de la producció pròpia, convidarem també alguna altra formació simfònica i és molt probable que amb vista a la propera edició tinguem una orquestra estrangera en aquest altre concert simfònic.

--¿Quines altres propostes completaran els dos concerts orquestrals?
--Pel que fa a solistes, estem estudiant la possibilitat de convidar el flautista Claudi Arimany i, així mateix, la pianista Ivón Frontela, que ja va visitar el Brudieu l'estiu passat. Frontela ens va suggerir la idea de fer un concert a dos pianos en el proper certamen. Tampoc no descuidarem la qüestió dels nous talents, ja que seguirem portant els guanyadors del premi Paper de Música de Capellades. Relacionat amb això, també hi ha la idea d'establir un conveni de col.laboració amb el Palau de la Música Catalana i el concurs el Primer Palau, que té com a objectiu promocionar joves mú-
sics i que disposa d'un jurat molt ben preparat.

--Fora de la música clàssica, ¿el Brudieu seguirà obert a altres manifestacions?
--Continua la intenció de portar algun grup que no sigui específicament de clàssic, que segurament serà de jazz, un gènere que manté molts punts en comú amb la música clàssica. De fet, la nostra voluntat és donar un enfocament més clàssic al conjunt del Festival. De moment, per tant, tenim pensat descartar les propostes més allu-
nyades d'aquest estil, com és el cas de la música electrònica o les músiques del món.

--Des de l'Ajuntament de la Seu s'ha parlat sovint de construir un auditori a la ciutat. ¿Com repercutiria això en el Festival?
--Seria totalment positiu per al certamen, tot i que no ens podem queixar, perquè la Seu disposa d'espais suficients i de característiques molt diverses per fer-hi concerts de tot tipus. Malgrat això, un auditori seria fonamental per diverses qüestions: en primer lloc, per l'acústica, i després, per disposar dels elements tècnics necessaris, per a la comoditat del públic i dels intèrprets...

--¿Quin futur augura per al cicle?
--Som davant d'un moment important: podem donar un impuls definitiu al Brudieu i convertir-lo en una cita musical de referència als àmbits pirinenc i català. En aquest aspecte, és decisiva la bona voluntat de les institucions públiques, però també seria molt necessari incorporar-hi l'esponsorització privada, un model de finançament que s'està estenent arreu. Tenir espònsors incidiria directament en la qualitat dels intèrprets i això beneficiaria tant el públic com la imatge del Festival.

JORDI SALAZAR
El Periòdic d'Andorra