Cerca de notícies

Enquesta

Jonas Kaufmann, un tenor sota la tempesta

28/8/2003 |

 

El rapte del serrall ha estat el gran escàndol de l'edició d'enguany, un escàndol viscut en primera línia de foc per Jonas Kaufmann, l'intèrpret de Belmonte. "Si mires el muntatge, no hi ha gaires coses que es puguin dir que siguin de mal gust o que vagin massa lluny -comenta el tenor-. Sí que hi ha escenes que se'n van fora del significat original de l'obra, però a Berlín o Stuttgart a ningú li hauria importat. El problema aquí és la fama del Festival de Salzburg". De públic conservador, s'entén. "Aquest any al programa hi ha hagut de tot, però, esclar, al comprar l'entrada no et diuen si el muntatge serà modern o conservador".
El fet és que en moltes funcions la cridòria dels que hi estaven en contra obligava a aturar la representació. "Cridaven malgrat que la música continuava sonant, fins i tot ens insultaven. Un dia, durant l'ària d'Osmin, Iride Martínez (Konstanze) va sortir a l'escenari a demanar que paressin, que estàvem treballant. Tot plegat és una mica estrany, perquè si no t'agrada, te'n vas a casa. A més, després de l'estrena, el director d'escena ja no hi és". Quines poden ser les causes d'aquesta tempesta contínua? "Al món de l'òpera, i sobretot a Salzburg, hi ha normes no escrites de com han de ser les coses, i nosaltres ens n'hem apartat. Però també hi ha regles de com comportar-se en un teatre, com el respecte per la gent que actua. No està bé interrompre". L'experiència no és fàcil per als cantants. "Quan surts a escena et despulles, has d'omplir el paper amb totes les teves emocions i això et deixa vulnerable. És difícil sortir a cantar pensant quan començaran a cridar. No saps si marxar o parlar amb els que criden".

Òperes poc conegudes
Tot i tenir els principals papers mozartians al seu repertori, Jonas Kaufmann creu que la seva veu "no és la del típic tenor mozartià, m'agraden les veus flexibles i que alhora tenen força". El cantant alemany no es vol circumscriure al repertori germànic, també aborda amb freqüència obres italianes i franceses -"m'agrada tenir una perspectiva oberta"-, així com peces que no entren en el repertori regular, com la Mignon de Thomas que va interpretar a Tolosa, o el Fierrabras de Schubert, a Zuric. "En les òperes poc conegudes pots fer realment la teva pròpia interpretació, ets més lliure per afegir les teves idees musicals. En les de repertori tot està més fixat, el públic vol la mateixa línia interpretativa".
Wagner és un objectiu en la seva carrera, però sense presses. "Wagner és un repte futur, però potser serà l'últim, vull fer moltes coses abans, com el primer Florestan de Fidelio a Zuric o el Max de Der Freischütz a Berlín. Quan et poses a cantar Wagner, et pengen el cartell de tenor wagnerià i ja no t'ofereixen Mozart. Pots fer molts diners, sens dubte, però prefereixo guanyar-ne menys i cantar 30 anys que guanyar-ne molts i cantar només 5 anys". Altres projectes de futur són el recital que farà la temporada vinent al Liceu, i el seu debut al Met de Nova York, el 2006, amb La traviata i La flauta màgica. I, esclar, la reposició l'any vinent d'aquest tempestuós Rapte del serrall.

Avui