Cerca de notícies

Enquesta

Doble debut per a Adrianne Pieczonka

27/8/2003 |

 

Amb aquest Don Carlo, Adrianne Pieczonka ha assolit una doble fita: debutar al Festival de Salzburg i encarnar per primer cop el rol d'Elisabetta di Valois. "Estava força nerviosa -reconeix la soprano canadenca-, perquè dues setmanes d'assaig no és gaire temps. A més, Guerguiev va arribar tres dies abans de l'estrena". El director rus, a més, té fama de ser difícil de seguir. "Però Olga Borodina em va dir «no el miris». A l'hora de la veritat, és molt excitant veure com la música surt del seu cos, de les seves mans". Per una sola funció, la batuta va recaure en Miguel Ángel Gómez Martínez, "un director totalment diferent, és una meravella perquè dóna totes les entrades, sempre està amb tu".
Sobre el seu personatge, Pieczonka destaca "els grans sacrificis que ha de fer". "Felip la tracta d'una forma horrible, és una dona molt torturada que troba en Déu l'únic consol". La soprano creu que "Verdi és ideal" per a la seva veu, "per a un cantant no hi ha res com la seva música". Pieczonka ja ha interpretat rols com Desdèmona -"té una estructura similar a l'Elisabetta, la seva gran escena és al darrer acte de l'òpera"-, però creu que obres com Un ballo in maschera i Aida són "per a un tipus diferent de veu. Voldria fer Simon Boccanegra o Luisa Miller".
Filla d'immigrant polonès, Pieczonka estava més atreta al començament "pels musicals de Broadway, per veus com les de Julie Andrews o Liza Minnelli". El que sí que tenia clar era que volia cantar i, un cop descobert el repertori clàssic, va començar els seus estudis vocals a la universitat. "Com als Estats Units, al Canadà tenim una molt bona preparació, durant quatre anys tenim un programa molt intens de veu, història i altres matèries i, a més, hi ha molt bons professors". El 1988 va marxar a Londres per estudiar amb la cèlebre Vera Rosza (mestra de Kiri Te Kanawa, entre d'altres) i començar un exitós periple per diversos concursos que va atraure l'atenció dels agents. Viena va ser la següent etapa. "Vaig fer una audició per a la Volksoper i em van contractar. Amb 28 anys, sense dominar prou bé l'alemany, va ser tot un xoc cultural. El primer any ja cantava la Comtessa de Les noces, Donna Elvira, Eugen Onieguin. Mirant enrere, potser tot plegat va ser excessiu, però durant els sis anys que vaig ser a Viena vaig aprendre molt i vaig absorbir aquesta gran tradició musical".
Amb aquest rerefons, no és estrany que el seu nom estigui més associat al repertori germànic, en el qual té importants projectes a l'agenda: una nova Arabella a Berlín amb Christian Thielemann, la Mariscala d' El cavaller de la rosa en la nova producció que Robert Carsen dirigirà l'any vinent a Salzburg, la Sieglinde del nou Anell de Bayreuth, el 2006, amb Thielemann i Lars von Trier ("em fa una mica de por, a les seves pel·lícules sempre tracta malament les dones"). Després de l'Ariadne de la passada temporada, Pieczonka tornarà el curs que ve al Liceu en un recital, però per a una òpera caldrà esperar al 2008, amb Elektra.

Xavier Cester
Avui