El Mozart valencià
17/11/2006 |
Un congrés internacional recupera la figura de Martín i Soler, el compositor valencià més conegut, en el bicentenari de la seua mort.
El 1786 Mozart estrenava Les noces de Fígaro amb la col·laboració del lletrista més important de l'època, Lorenzo da Ponte. Mesos més tard, Vicent Martín i Soler (València, 1754-Sant Petersburg, 1806) posava en escena Una cosa rara, en què Da Ponte col·laborava de manera entusiasta. Després de l'estrena del valencià, el treball conjunt va ser tan estret que el lletrista va assegurar que ja només actuaria amb el músic vienès i Martini, com anomenava Martín i Soler.
Potser és una anècdota, però mostra la importància que el músic valencià va assolir entre els professionals coetanis i sobretot entre les corts europees que li van obrir les seues portes i li van fer nombrosos encàrrecs per a escriure música per a festes i balls.
De la seua biografia i de la seua repercussió actual, se n'està parlant aquests dies al congrés internacional Els mons de Martín i Soler, que té lloc a València.
EL MÉS FAMÓS
Rainer Klainertz, catedràtic de musicologia de la Universitat de la Sarre, ha sigut l'encarregat d'inaugurar la trobada i ha destacat que «no és només el compositor valencià més famós fins ara, sinó que en la seua època va ser un dels pocs músics coneguts a tot Europa, i la seua obra Una cosa rara queda com un dels grans èxits de la història de la música».
Organitzat per la Generalitat, la Universitat de València i l'Institut Valencià de la Música, el congrés està desplegant nombroses activitats, com ara conferències, ponències i taules rodones. Si bé s'han dirigit principalment als especialistes, també s'han inclòs en l'agenda alguns actes oberts al públic general.
L'objectiu és que el primer monogràfic dedicat al compositor valencià done lloc a una onada d'investigacions «tal com va passar amb el congrés de Mozart del 1956», ha declarat Klainertz.
També s'han oferit dos òperes en versió concert: L'isola del piacere, que s'ha escoltat per primera vegada després de la mort de Martín i Soler, i el Quartet Canals i un grup de solistes s'han fet càrrec de la interpretació d'Andròmaca.
TERE RODRÍGUEZ
El Punt