Cerca de notícies

Enquesta

Montserrat Caballé celebra a Basilea els seus 50 anys d'òpera

17/11/2006 |

 

La soprano ofereix un recital al teatre on va debutar amb 'La bohème'.

Tenia 23 anys i una il.lusió a prova de bomba. Era el moment de saltar a l'escenari operístic després de 13 anys d'estudi al Conservatori del Liceu i un procés artesanal de preparació de la veu que més tard conquistaria tots els grans teatres internacionals. I va ser al Theater Basel on va sorgir l'oportunitat. El 17 de novembre del 1956 hi va debutar interpretant la Mimi de La bohème, de Puccini, i va començar, pas a pas, la seva prodigiosa carrera.

"Fins llavors només havia tingut petites actuacions com a estudiant. Però aquest teatre va ser el que em va donar l'empenta definitiva i va marcar la meva futura carrera", recorda des de la ciutat suïssa la incombustible diva catalana que, amb 73 anys, segueix al peu del canó i encara pensa en nous projectes.

"Fins llavors --rememora-- havia rebut el suport de la família Bertrand, però va ser aquí on, després d'una audició, em van oferir un contracte de tres anys i mig com a artista resident i vaig començar a fer quilòmetres en escena".

Durant aquest temps va cantar un total de 23 òperes, sobretot títols de Mozart i Strauss, i la seva fama d'intèrpret emergent va travessar fronteres. Així va començar la seva carrera a Alemanya, abans de debutar al Liceu, el 1962, amb Arabella. "Vaig ser amb la meva família gairebé una emigrant, però eren temps en què hi havia un esperit per emprendre projectes, després de superar la segona guerra mundial, que ara no existeix".
Caballé se sent una privilegiada a l'haver pogut gaudir d'aquells inicis a Basilea. "Hi havia un entusiasme i una entrega contagiosos. Aconsellaria als aspirants a guanyar-se un lloc en el sol de l'òpera que passessin per una experiència d'aquest tipus", diu. Per celebrar aquest 50è aniversari, el teatre li dedica avui un homenatge, en què cantarà amb la seva filla, Montserrat Martí, el tenor rus Nikolai Baskov i el guanyador del concurs Caballé, Oleg Romashyn. "Tots ells --explica-- tenen una carrera ascendent, inclòs Oleg, que canta a Hamburg i en altres teatres d'Alemanya".

La diva catalana va oferir al complir els 30 i 40 anys del seu debut dos recitals en aquest mateix teatre com a agraïment al que van fer per ella abans que, el 1965, arribés la seva consagració amb Lucrezia Borgia al Met de Nova York.

A la seva edat no se sent "presonera" de cap obsessió: "No sóc incombustible, perquè en l'òpera tot es veu efímer. O pots o no pots, i jo segueixo perquè sento passió per la música". Admet, no obstant, que pocs han aguantat aquest prova de resistència i recorda Kraus i Sutherland. També es rebel.la quan li parlen de retirada. "Em sembla --diu, fent-se un tip de riure-- que només em faran baixar de l'escenari quan em mori... Bé, o quan jo mateixa vegi que no puc donar resposta al que el públic espera de mi".

De feina no n'hi falta. Acaba de fer una gira pels teatres de Sibèria, a Rússia, i recentment va inaugurar l'auditori en forma de piràmide de Norman Foster al Kazakhstan. Ofereix una mitjana de 70 recitals a l'any amb piano i una vintena amb orquestra i es reserva un espai per a dues o tres òperes. Al març presentarà a Viena una "molt còmica" versió de La filla del regiment, de Donizetti, i a l'agost actuarà a Roma amb Safo, de Gounod.

No té cap secret especial per preservar la veu, excepte escollir un repertori adequat per al seu moment vocal actual."El meu marit i el meu germà saben assessorar-me molt bé", assenyala després de recordar que el que més la motiva és anar descobrint noves partitures per enfrontar-s'hi. "Aquesta és la meva vida, i no sé parar perquè em sobra il.lusió i determinació", explica.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico