L'estètica de la bogeria
11/11/2006 |
El Liceu presenta una producció de l'òpera 'Lucia di Lammermoor' amb tres repartiments diferents i Edita Gruberova pendent de recuperar-se vocalment.
Amb una producció estrenada a Zuric fa dotze anys, es presenta avui al Liceu una nova versió d'una de les òperes més populars del belcantisme, Lucia di Lammermoor, de Donizetti. La seva popularitat ha dut els responsables del Liceu a programar tres repartiments vocals, per a un total de 18 funcions, encapçalats per Edita Gruberova -que ha hagut de cancel·lar tres de les funcions previstes i no cantarà fins al dia 23-, Patrizia Ciofi -que assumeix les tres funcions de Gruberova a més de les seves pròpies- i Mariola Cantarero, amb Josep Bros, Giuseppe Filianoti i Tito Beltran com a partenaires, tots sota la batuta del director català Josep Caballé, que s'estrena al Liceu amb una òpera completa.
Lucia tracta del que algú va definir com una òpera: tenor i soprano s'enamoren i baríton intenta impedir els seus amors. En aquest cas, la clau és l'estat de bogeria en què entra la protagonista. Una clau que el director d'escena, Robert Carsen, aprofita per fer girar tota la trama entorn d'aquesta mirada perduda i irreal. I la bogeria és també la clau en què es va recolzar el compositor per crear una partitura endimoniadament difícil. "Es tracta d'un personatge molt dramàtic però escrit per a una vocalitat de lírico-lleugera extrema", explica Ciofi, mentre que Cantarero ho expressa dient que "la dificultat tècnica és tremebunda i com a actriu ho has de donar tot, sentir que se't trenca l'ànima".
Bros, que ja va cantar Lucia al Liceu fa sis anys, creu que és una obra "en què la veu ho diu tot".
Marta Porter
Avui