Cerca de notícies

Enquesta

Mehta s'enfronta al seu últim Mahler

26/8/2003 |

 

El director diu que Israel necessita "polítics somiadors, amb fantasies noves".

Sota la batuta de Zubin Mehta (Bombai, 1936), l'Orquestra Filharmònica d'Israel actuarà aquesta nit al Festival Internacional de Santander. En el segon concert de la seva gira, la formació oferirà un concert que inclou la Simfonia número 6 en do major, D. 589 de Franz Schubert, i La cançó de la terra, de Gustav Mahler, amb què Mehta tanca el trajecte del compositor vienès, que ha anat desgranant cronològicament.
"No he volgut tocar totes les grans simfonies abans d'arribar als 30, així que les he fet una darrere l'altra", va afirmar el músic, que va actuar a Israel per primera vegada amb 25 anys i que va reconèixer que s'ho havia volgut prendre "amb paciència i assaborir-ho".
Mehta es va mostrar visiblement afectat per l'onada d'atemptats que havien omplert els carrers del seu Bombai natal de sang i runa, una mostra de l'"època d'explosions i atacs terroristes" que ha convertit el món en un lloc "molt, molt perillós".
Després d'exalçar el fet que Daniel Barenboin i la seva West Eastern Divan haguessin realitzat el primer concert en un país islàmic, el director de la Filharmònica d'Israel des del 1969 i director vitalici des del 1981 va expressar el seu desig que "algun dia" la seva orquestra pugui tocar al Caire, Beirut o Damasc.
Un dels grans noms de la música clàssica, va definir la proposta de Barenboim i Edward W. Said com "una de les iniciatives més positives que han sorgit a l'Orient Mitjà", encara que també es va preguntar "fins a quin punt la gent en general i els polítics en particular es prenen seriosament els músics i les seves propostes". Per això va destacar que és necessari que arribin a Israel "polítics somiadors, amb fantasies noves", ja que, segons el seu parer, "la via militar no és la solució".
Crític amb la saturació a què les discogràfiques han sotmès el mercat, va advocar per boicotejar els compactes "que donen una falsa visió de perfecció musical", i anar als concerts, "on la gent s'equivoca, una cosa verdaderament saludable". Tot i que, segons assegura, la crisi del sector no ha arribat a Israel, va destacar la necessitat de captar el públic jove per assegurar el futur de la clàssica. Per això va posar com a exemple la proposta de la Filharmò- nica de Nova York de fer concerts a l'aire lliure a l'estiu.
Molt implicat amb el projecte del Teatre de l'Òpera de València --que veurà la llum el 2007 i que reunirà, en un sol edifici, un teatre per a òpera, un altre per a música de cambra i una sala de concerts--, va reconèixer que es manté en permanent comunicació amb el president de la Generalitat, Francisco Camps, que li demana consell sobre totes la novetats que sorgeixen, encara que no va aventurar si està disposat a encarregar-se de la direcció quan el 2006 acabi el seu contracte amb l'Òpera de Baviera.

Roger Pascual
El Periódico