Cerca de notícies

Enquesta

L'orquestra de la pau de Barenboim triomfa a Rabat

26/8/2003 |

 

La dona de Mohammad VI assisteix al debut de la formació en un país àrab.

"Tots som iguals davant Beethoven". Aquesta és la frase preferida del cèlebre pianista Daniel Barenboim. La utilitza per justificar per què està tan segur que la West Eastern Divan, orquestra de la pau que agrupa joves músics àrabs i israelians, pot fer un paper de pont entre pobles enemics. "Volem una música que militi pel diàleg i l'amistat entre els pobles, les cultures i les religions", exclama aquest músic israelià nascut a l'Argentina. Als escèptics els redueix a base d'èxits. Com el que els seus nois van obtenir diumenge passat a Rabat, en el primer concert que aquesta orquestra ofereix a la capital d'un país àrab.
El teatre Mohammad V de Rabat va ovacionar llargament els 80 joves procedents d'Israel, Palestina, Jordània, Egipte, Síria, Líban i Espanya. El públic es va posar dret i els aplaudiments es van allargar diversos minuts, reconeixent la qualitat d'una orquestra que va interpretar la Simfonia Heroica de Beethoven. Però la peça estrella de la nit va ser el Concert per a tres pianos, de Mozart. Estava carregada de simbolisme, ja que un dels pianistes era un jove israelià; l'altre, un palestí, i el tercer, el mateix Barenboim, que vestia de blanc, el color de la pau.
Amb ganes de recobrar el seu antic paper conciliador entre israelians i palestins, la corona alauita va donar un gran realç al concert. Prova d'això és que a la llotja d'honor hi havia Lal.la Salma, la dona de Mohammad VI, a qui només s'havia vist en públic en dues ocasions des del seu casament, el juliol del 2002, i que era la primera vegada que apareixia després del naixement del seu primer fill, Mulai Hassan.

ELOGIS AL MARROC

Barenboim va alabar la decisió del Marroc d'acollir una orquestra vetada en molts països àrabs. "És una actitud valenta, elegant, visionària i exemplar", va sentenciar el músic, per a qui aquesta banda "no només és una col.lecció de sons ben preparats per oferir un plaer sensorial, sinó un acte de compressió, una concepció de vida".
Amb l'actuació a Rabat, el músic israelià, que va crear aquesta formació fa cinc anys amb l'intel.lectual palestí Edward Said, va començar a complir el seu somni. "La verdadera dimensió d'aquest taller no es farà realitat fins que puguem tocar en tots els països d'on procedeixen els nostres músics, i això, per ara, encara no és possible", va lamentar Barenboim, recordant que molts països àrabs tenen prohibit l'accés al seu territori a ciutadans israelians.
La música permet superar les diferències d'opinions entre aquests joves músics procedents de països que, com és el cas d'Israel i Síria, estan oficialment en guerra. "No importa --va explicar-- la religió dels joves músics o els seus orígens. Tots són iguals. Al veure els seus passaports aquests joves no es podrien dirigir els uns als altres, però gràcies a la música, a la vegada racional i poètica, poden parlar i compartir la mateixa passió".
Barenboim va defensar la seva idea que la música no pot resoldre els "greus i urgents" problemes que castiguen l'Orient Mitjà, però sí que és un camí per "buscar les coses que podem fer junts".

Antonio Baquero
El Periódico