Cerca de notícies

Enquesta

L'Auditori ja té noms

8/10/2006 |

 

El temps és injust i les circumstàncies que es troba el director japonès no tenen gaire a veure amb les que es va haver d'enfrontar el seu predecessor. La inauguració demà de la Sala de Cambra (lloats siguin els déus) i la recuperació de la Polivalent permetrà que l'Auditori disposi per fi de tres espais que, juntament amb una Esmuc ja en marxa i el futur trasllat del Museu de la Música, l'aproparan a l'estatus de ciutat de la música al qual ha d'aspirar, 20 anys després dels primers plans ferms per construir una nova sala a Barcelona. La programació és prou atractiva i més coherent que la d'un Petit Palau encara a la recerca de la seva identitat, i la fita ha servit també perquè finalment els tres espais tinguin nom: Pau Casals, Oriol Martorell i Tete Montoliu (ens sobren els numerets afegits). El dubte ara és comprovar si, com quan es va obrir l'ara Pau Casals, es produirà un nou cas d'inflació i deflació de l'oferta concertística.

Dins d'aquest panorama, l'OBC hauria de jugar el paper de líder, de catalitzadora d'energies del conglomerat d'activitats que es desenvolupin al recinte, i no conformar-se de ser la principal rellogada: l'Auditori és casa seva. Si els estudis que s'estan realitzant arriben a bon port, Oue tindrà un avantatge extra amb la millora de les sempre problemàtiques condicions acústiques de la Sala Simfònica. L'activitat discogràfica -¿s'ha pensat en la possibilitat de l'autoedició?-, els reptes de les noves tecnologies -¿s'afegirà l'OBC a altres orquestres que permeten descarregar els seus concerts?- o la internacionalització del perfil de la formació són altres elements dignes d'estudi en l'etapa que ara comença. Tot i això, com que el cronista és un clàssic, hi podem posar totes les flors i violes que vulguem, el cor de la vida d'una orquestra continua sent el contacte regular amb el seu públic de temporada. No hi ha repte més gran que el dia a dia.

Xavier Cester
Avui