Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu obre temporada amb una òpera sobre el perdó i els seus perills

2/10/2006 |

 

«La Clemenza di Tito», de Mozart, compta amb Michael Schade, Veronique Gens i Ofèlia Sala.

El Gran Teatre del Liceu estrena una coproducció amb l'Oper Leipzig, La clemenza di Tito, per engegar la temporada operística 2006-2007 amb una de les obres menys representades de Mozart. La producció, que es portarà posteriorment a l'òpera de Leipzig, té la direcció d'escena de Francisco Negrín, i la direcció musical és de Sebastian Weigle, director musical del Liceu. El repertori inclou veus com les del tenor Michael Schade, la soprano Veronique Gens, la soprano Ofèlia Sala i la mezzo Vesselina Kasarova. L'òpera, una reflexió sobre el perdó i els seus perills, s'estrena aquest vespre i es podrà veure fins al 19 d'octubre.

Mozart va estrenar aquesta òpera seriosa en dos actes el 3 de setembre de 1791 al Teatre Nacional de Praga, tres mesos abans de la seva mort, el 5 de desembre del mateix any. El motiu era la coronació de Leopold II com a rei de Bohèmia a Praga. Després d'obtenir l'èxit amb altres òperes serioses, com Idomeneu, Mozart es va proposar d'escriure aquesta partitura amb la intenció d'impactar i aconseguir un bon lloc a Londres, on volia instal·lar-se. «Estava a punt de superar la barrera de la seva poca fortuna i es va posar malalt», comenta el tenor alemany Michel Schade, que interpretarà el rol de Tito Vespasiano, emperador de Roma. Segons Schade –que compara el seu personatge amb el secretari general de les Nacions Unides, Koffi Annan, per la seva preocupació per la justícia–, es tracta d'una òpera seriosa diferent de les anteriors per la manera com està escrita, en seccions que enllacen àries, duets i trios.

Basada en un llibret de Pietro Metastasio adaptat per Caterino Mezzolà, La clemenza di Tito, vista pel director d'escena Francisco Negrín, transcorre a Pompeia, durant una erupció del Vesuvi. Aquí mostra uns personatges amb caràcters molt marcats, que posen en evidència el xoc de voluntats: «Hi ressalta el contrast entre la bondat i la noblesa, la justícia i la deslleialtat. És un complex monument a l'obcecació humana.»

Per Schade, el gran tema és el perdó, però també els seus perills: «És una obra sobre la noblesa que es guanya exercint el perdó, però el perdó també pot ser cruel, ja que si no s'oblida el mal que has fet, pot ser pitjor que la mort.»

Com en altres òperes de Mozart, el drama i la comèdia van junts: «Mozart és com Viena, un ull plora i l'altre riu. No ens avorrirem!», afegeix. La soprano valenciana Ofèlia Sala, una de les veus predilectes del Liceu, assumeix el rol de Servilia, la germana de Sesto. «Està convençuda, no sense ingenuïtat, que cal dir sempre la veritat. Al final convenç Vitellia i fa que es posi al seu costat.» Aquesta «membre de Greenpeace» –en paraules de Negrín– contrasta amb la perversió de Vitellia, interpretada per la soprano francesa Veronique Gens: «És una mala peça. Utilitza a tothom i sobretot Sesto.» El que li interessa del personatge –que podria ser una Condolezza Rice, la secretària d'Estat nord-americana, o una Margaret Tatcher, l'exprimera ministra del Regne Unit– és que evoluciona al llarg de l'obra. També destaca un altre aspecte: «He interpretat moltes vegades aquest paper, però és la primera vegada que canto els recitatius complets.»

Por per la suspensió d'«Idomeneu» a Berlín
«Em fa por el que està passant a Berlín amb la suspensió d'Idomeneu. No concebo el fet que una opinió, una ideologia o una religió impedeixi a la gent de treballar», comentava divendres Michael Shade, durant la presentació de l'òpera. Francisco Negrín, tot i que no ha vist l'espectacle, està informat de primera mà perquè l'altre Tito del càsting, el tenor Charles Workman, participa en el polèmic muntatge. «No sé per què hauria de xocar més a una religió que a una altra l'escena en què es mostren els cap dels diferents fundadors religiosos. Si no els agrada als islamistes, que no hi vagin!» Sebastian Weigle no va voler pronunciar-se.

V. GAILLARD
El Punt