Cerca de notícies

Enquesta

Xirgu recorda Lorca

24/9/2006 |

 

Serà Osvaldo Golijov un dels grans compositors del segle XXI? Encara és aviat per dir-ho, tot i que el suport d'un segell com Deutsche Grammophon permet a l'autor argentí donar una difusió benvinguda a la seva música. Ainadamar és una de les obres que l'han posat en el punt de mira, una òpera sobre l'assassinat de García Lorca a partir dels records de Margarida Xirgu. No cal dir que la temàtica converteix la peça en candidata a ser programada a casa nostra, sempre que, esclar, hi hagi algú amb vista per fer-ho. Per la seva banda, la música, amb la coneguda flexibilitat estilística de Golijov, altrament dita eclecticisme -en aquest cas l'autor recorre a un cantaor- no decep, gràcies també a la tasca de Robert Spano al capdavant de la Simfònica d'Atlanta i una Dawn Upshaw (Xirgu) que compensa una dicció castellana imprecisa amb una entrega sense reserves.

Si alguns miren endavant, altres ho fan enrere. Després d'Armida, Nikolaus Harnoncourt fa una nova incursió en les òperes de Haydn, en aquest cas Orlando Paladino (Deutsche Harmonia Mundi), dramma eroicomico on, un cop més, les belleses de la música superen les limitacions del llibret. És fascinant comprovar com de diferent és el Haydn -explosiu- i el Mozart -pausat- de Harnoncourt, sobretot si dirigeix, com aquí, el Concentus Musicus. Patricia Petibon, Michael Schade i Werner Güra són els principals actius d'un repartiment superior al del Così fan tutte de Mozart gravat l'any passat a Ais de Provença. Només Elina Garanca i Stéphane Degout fan justícia a l'obra, mentre que Daniel Harding llueix els seus manierismes més irritants. El DVD de Virgin és sobretot recomanable pel muntatge melancòlic de Patrice Chéreau, tot i que les càmeres no són del tot fidels a la perfecta arquitectura teatral enlairada pel director francès.

Xavier Cester
Avui