Cerca de notícies

Enquesta

Les cantants mozartianes triomfen a Salzburg

25/8/2006 |

 

A 'Idomeneu', Magdalena Kozená, Iekaterina Siurina i Anja Harteros van ser un trio imbatible.

El Festival de Salzburg està demostrant que a Mozart no li falten dones que el cantin i que ho facin estupendament. L'estrena d'Idomeneu dimecres ho va confirmar, i La clemenza di Tito no ha fet més que rubricar-ho.

La tragèdia del nàufrag rei de Creta, obligat a sacrificar a Neptú el seu propi fill, enamorat --per si no hi havia suficients desgràcies-- de la filla del rei dels troians, arxienemics al seu torn dels cretencs, va ser interpretada per un trio de cantants mozartianes de les que aconsegueixen fer posar la pell de gallina a l'espectador en el renovat teatre Casa per a Mozart.

La jove soprano russa Iekaterina Siurina va ser una impressionant enamorada i desconsolada Ilia. La ja consagrada mezzosoprano Magdalena Kozená va fer un Idamant de gran altura i Anja Harteros va ser la personificació de la fúria i la ràbia que corroeix el personatge d'Electra.

Al costat d'aquest trio imbatible, el tenor mexicà Ramón Vargas, que interpretava Idomeneu, va estar fora de paper. Semblava que estigués cantant òpera italiana, i a més de forma forçada.

L'orquestra, impecable, era la Camerata Salzburg dirigida per Sir Roger Norrington, i el cor, el Bach de Salzburg. Firmen la direcció escènica Ursel i Karl-Ernst Herrmann una parella capaç de convertir el minimalisme que els caracteritza en bellesa i força expressiva.

Impressionants també les dones de La clemenza di Tito, en particular la mezzosoprano Vesselina Kasarova, que ja va donar la mesura de les seves extraordinàries possibilitats la temporada passada al Liceu a Ariodante, de Händel, i on tornarà al setembre per cantar el mateix paper de Sesto que fa a Salzburg. Dorothea Röschmann, una altra gran veu que es mou estupendament en l'òpera barroca, va cantar la venjativa i rancorosa Vitelia, mentre que Malena Ernman i Veronica Cangemi (guanyadora del concurs de cant Francesc Viñas) van interpretar la parella formada per Annio i Servilia.

Aquí les veus masculines van estar a l'altura de les cantants. Michael Schade va ser un turmentat però al final clement Titus (també serà a Barcelona al setembre amb el mateix paper), i Luca Pisaroni, un Publi bastant inquietant.

Nikolaus Harnoncourt, que va dirigir la Filharmònica de Viena en l'estrena, va cedir la batuta en les altres funcions a l'anglès Christopher Moulds sense sortir de les pautes marcades pel mestre austríac. Martin Kusej firma el muntatge.

Mozart 22 s'acosta al seu final. Només queden per estrenar La finta giardiniera, que ho farà demà, i avui puja el teló per a Apollo et Hyacintus, la primera que va compondre Mozart, als 11 anys, al mateix lloc on es va representar per primera vegada el 1767, a la Universitat.

ROSA MASSAGUÉ
El Periódico