Cerca de notícies

Enquesta

Viatge a la nit i la mort

30/7/2006 |

 

Les vacances estivals solen ser l'excusa per fer aquells viatges que hom passa darrere l'objectiu d'una càmera per després presentar-ne les imatges a un programa de televisió i demostrar que es coneix a fons un país i la seva gent després de passar-hi tres setmanes. Curiós: les jungles d'un pintor com Rousseau, que mai va treure el peu de França, són més suggestives. Com més suggestius són els viatges a la profunditat de l'ànima humana que permet la música. Era la notte (Naïve) és el reflex d'un aplaudit espectacle d'Anna Caterina Antonacci al voltant de laments del primer Barroc i el frapant Combattimento di Tancredi e Clorinda de Monteverdi, en què la soprano adopta tots els papers de l'auca. Els seus dots declamatoris són impressionants, ara bé, per què ens fa la sensació que el disc només és un reflex pàl·lid del que pot fer Antonnaci en escena?

Dietrich Henschel no enganya ningú quan titula el seu últim disc per a Harmonia Mundi Invitation au voyage, un tan poètic com eclèctic periple per cançons de Vaughan Williams, Mahler, Pizzetti i Duparc amb el piano de Fritz Schwinghammer com a company fidel. Ara bé, l'experiència més estimulant de les darreres setmanes és la que ha ofert el DVD del premiat muntatge de Tristan und Isolde al Gran Teatre de Ginebra. No es tracta d'una filmació a l'ús de l'òpera de Wagner, sinó d'una veritable recreació de la fascinant proposta d'Olivier Py, una mirada mòrbida i hipnòtica al camí cap a la nit i la mort dels dos amants, plena d'imatges enigmàtiques i bellíssimes (la successió d'habitacions al segon acte, les figures sorgint de l'aigua al tercer). A nivell musical, el resultat de la suma és superior a les seves parts. La inspirada direcció d'Armin Jordan és la base sobre la qual, més enllà de febleses ocasionals, Jeanne-Michèle Charbonnet i Clifton Forbis donen veu i ànima a un viatge sense retorn.

Avui