Cerca de notícies

Enquesta

Contra la canícula

30/7/2006 |

 

La música no por lluitar contra la calor que per l'època en què estem i el país on vivim, oh sorpresa, és molt intensa, però sí que pot ajudar que les lentes hores de l'ociositat canicular es facin més agradables. Com era d'esperar, els dos grans aniversaris del 2006 ocupen un lloc important en les lleixes de les discogràfiques, tot i que altres fites també han trobat el seu racó. És el cas de Juan Crisóstomo Arriaga en el 200 aniversari del seu naixement. Paul Dombrecht i el seu excel·lent conjunt d'instruments originals Il Fondamento han gravat per al segell Fuga Libera un atractiu recull d'obres vocals, profanes i sacres, una mirada necessària sobre el compositor basc més enllà de les partitures més divulgades. Tanmateix, Mozart no podia faltar a la cita, i aquí tenim a Deutsche Grammophon la segona entrega que Anne-Sophie Mutter dedica al compositor austríac. La violinista alemanya no només és una solista formidable, també és una cambrista d'excepció que sap establir el diàleg fluid que requereix aquest florilegi de trios enregistrats amb el seu marit, André Previn, al piano i el jove Daniel Müller-Schott al violoncel.

El centenari del seu naixement ha contribuït a reanimar el debat sobre la figura de Dmitri Xostakóvitx, un compositor considerat cada cop més un dels indiscutibles del segle XX tot i la persistència de reticències ideològiques i estètiques. Dos joves valors del violí han coincidit en sengles enregistraments en viu del Concert per a violí núm.1, una de les pàgines més colpidores del seu autor. Si fraccionalment preferim Sarah Chang (EMI) a Leila Josefowicz (Warner) és pel seu so més consistent i per l'acompanyament més acurat de Simon Rattle i la Filharmònica de Berlín, sense desmerèixer gens l'entrega de la Simfònica de la Ciutat de Birmingham i Sakari Oramo. Ara bé, és més coherent el programa de Josefowicz, ja que davant del preciós Concert per a violí núm.1 de Prokófiev defensat de forma admirable per Chang, la seva col·lega se submergeix sense bombona d'oxigen en la negra desolació de la Sonata per a violí op.134 de Xostakóvitx.

Ves per on, aquest Quadern discogràfic està sortint molt violinístic, perquè ara és el torn de recomanar el nou treball per a Archiv del més enlluernador dels violinistes barrocs en actiu, Giuliano Carmignola. Els cinc concerts inèdits de Vivaldi que ha gravat amb l'Orquestra Barroca de Venècia i Andrea Marcon no són cap revelació, però escoltar Carmignola sempre és un plaer. Si tant virtuosisme dóna encara més calor, les opcions llavors poden ser beure una orxata o, com a exercici d'autosuggestió, imaginar que estem en la més fresqueta Finlàndia seguint les tràgiques aventures de Kullervo. La partitura homònima de Sibelius és un dels seus frescos més vibrants, i Colin Davis en signa una versió de gran puixança per a LSO Live, el segell de la Simfònica de Londres.

Xavier Cester
Avui