Cerca de notícies

Enquesta

Ainhoa Arteta: "La veu és com el vi: millora amb els anys"

22/7/2006 |

 

La soprano basca actua el dissabte 29 al festival Les Nits de Bonmont de Mont-roig.

De diva només en té l'aparença i la laringe. La veu de la soprano Ainhoa Arteta (Tolosa, Guipúscoa, 1964) es podrà assaborir el 29 de juliol al festival Les Nits de Bonmont (Mont-roig del Camp) i, a l'agost, amb el Rèquiem de Mozart, al Kursaal de Sant Sebastià, amb l'Orquestra de Cadaqués i sota la batuta de sir Neville Marriner. Una dona basca que sap el que vol. I el que no.

--¿Què va percebre la nena que va sentir Maria Callas per primer cop?
--Tothom qui escolta Callas per primera vegada sent que alguna cosa se li remou a les entranyes. Amb 6 anys ni tan sols tenia noció del que era una cantant d'òpera. Al submergir-te en el seu món, comprens que era una veu única perquè en ella es fonien els seus sentiments i vísceres.

--¿Era la més gran?
--¡Ens va donar tant! I en la vida personal no va ser feliç. Es mereixia concebre el fill que tant desitjava.

--¿I Renata Tebaldi?
--Era la veu de mel.

--¿Victòria dels Àngels?
--Tenia veu d'àngel i ella era un àngel com a persona. Va haver d'encaixar molts revessos en aquesta vida i els va saber afrontar amb dignitat.

--¿La Caballé?
--Una gran mestra. Ho dic de debò, tal com ho sento.

--La seva mare tenia una perruqueria... ¿Què sentia mentre posava rul.los?
--Encara avui mantinc amistat amb les clientes que atenia. Em vaig criar a la perruqueria, que era una mena de gabinet de psicologia. Com que les dones s'hi havien d'estar una bona estona, al final et confiaven els seus secrets més íntims. A la pelu s'aprofundeix molt; ho he viscut.

--¿Posaven verds els homes?
--No només això. Es parlava dels fills, de dilemes profunds. Anys després, en moments en què he estat sola en la vida, em recordava dels consells i vivències d'aquelles dones. Va ser una gran escola; els perruquers sabran entendre'm.

--Mentre estudiava a Màntua, va treballar a la gossera municipal...
--No m'agrada estar quieta i sóc una persona molt sensibilitzada amb els animals. Aquella experiència em va servir per conèixer per dins el món de l'animal maltractat.

--¿Té animals a casa?
--Tres gossos, una gata, un cavall, un ocell i dues tortugues. I no n'hi ha més perquè ja no hi cabem.

--Diuen que és magnífica en el fiato capacitat per sostenir el cant.
--Procuro perfeccionar-me i m'ha apassionat treballar el fiato, sobre el qual s'han dit moltes tonteries. Des del punt de vista físic i mèdic, la tècnica del fiato és només una. Al final he aconseguit un fiato llarg i consistent, bàsic per cantar bé.

--¿Tan important és la tècnica?
--Si aspires a una carrera llarga i sòlida, la necessites. Amb 20 anys i talent, l'instrument que la naturalesa t'ha donat juga a favor teu, però, a partir de certa edat, si el múscul vocal no ha sigut ben tractat, comença a sucumbir. I és aquí on una tècnica sòlida hi fa un paper importantíssim. No s'adquireix en dos o tres anys; es tracta d'una investigació contínua sobre un cos canviant.

--¿Canvia la veu?
--¡És clar! La veu canvia, igual com es transforma el cos. Si ha sigut ben tractada amb tècnica, a la veu li passa com al vi: els anys la milloren. Seguint amb el símil, també pot passar que perdi cos.

--Amb un repertori tan ampli, ¿com memoritza les lletres?
--Amb les òperes en italià i francès no acostumo a tenir problemes perquè són llengües que domino. L'alemany no el parlo amb fluïdesa, però em resulta molt familiar perquè vaig viure cinc anys a Graz (Àustria). És veritat que tinc bona memòria auditiva --és a dir, sento una cosa i la retinc de seguida--, però mai vaig haver d'esforçar-me tant a memoritzar un text com quan vaig fer en rus el paper de Tatiana, de l'òpera Ievgueni Onieguin, de Piotr Txaikovski.

OLGA MERINO
El Periódico