Cerca de notícies

Enquesta

'Mi nombre es Bach', lliçó musical d'història

21/7/2006 |

 

DIRECTOR: Dominique de Rivaz
INTÈRPRETS: Vadim Glowna, Jürgen Vogel, Karoline Herfurth
PAÍS: Alemanya / Suïssa
ANY DE PRODUCCIÓ: 2003

Mi nombre es Bach reflexiona sobre la creació musical i la diferència de classes a partir de la col.lisió momentània, però perdurable, entre dues figures homèriques, si no arrogants. En les primeres imatges del film, un metge dóna al compositor Johann Sebastian Bach (excel.lent Vadim Glowna) la pitjor de les notícies: té cataractes i en poques setmanes es quedarà totalment cec. Lluny de deprimir-se, Bach emprèn la que pot ser una de les seves últimes aventures. El retrobament amb el seu fill petit, que treballa com a músic de la cort prussiana, afavoreix l'inici d'una relació escassament difosa per la història oficial, la de l'autor de les Variacions Goldberg amb Frederic II de Prússia (Jürgen Vogel), un monarca que sempre va voler ser capaç de compondre les més belles melodies.

De fet, la relació d'apreci i indiferència a parts iguals comença amb un desafiament d'índole musical. Frederic imagina uns compassos i li demana al seu músic de cambra que els arrangi de forma complicada per poder sorprendre Bach en fals. Aquest comença a tocar la melodia al clavecí, admet que es tracta d'una bona composició però eludeix el desafiament. A partir d'aquest moment, Mi nombre es Bach se situa en el terreny del biopic, la reconstrucció històrica, el drama social i la indagació en els ressorts de la creació artística.

El treball del cineasta francès Dominique de Rivaz equilibra bé tots aquests elements, als quals s'afegeixen una recreació de l'època molt naturalista, tant en vestuari i mobiliari com en l'ús d'una llum ocre i polsegosa; una reconstrucció gens sofisticada, allunyada fins i tot dels moments més decorativistes de la pel.lícula historicomusical amb què ha estat comparada, l'Amadeus de Milos Forman.

QUIM CASAS
El Periódico