Cerca de notícies

Enquesta

El ministre i la soprano

27/6/2006 |

 

Madama Butterfly explica aquests dies les seves penes al Liceu. La innocent geisha de 15 anys renuncia a la seva gent i al nom de Cio-Cio-San per casar-se amb el penques d'en Pinkerton, un marí nord-americà que no dubtarà a plantar-la tan bon punt el seu vaixell salpi. El ministre José Montilla contemplava diumenge l'escena còmodament assegut a la seva butaca vermella. També ell està a punt d'introduir un canvi essencial a la seva carrera. Però el ministre no és una criatura ni una víctima innocent. Fa sis anys va agafar les regnes d'un PSC fet miques i, tot i disposar del control de l'aparell del partit, va mantenir l'habitual repartiment de papers entre les dues ànimes de la formació: un líder històric, insigne representant del catalanisme, assumia el lideratge, mentre ell, arremangat a la sala de màquines, mantenia cohesionada l'heterogènia base electoral. Ahir, però, el PSC va decidir aparcar els fantasmes de la Transició, va exorcitzar el seu suposat pecat original i va decidir que ja n'hi havia prou de tantes ànimes fent equilibris. Diumenge, mentre les melangioses notes de Puccini lliscaven damunt l'escenari, el ministre va assistir a un fet poc habitual. Quan la soprano va acabar de cantar Un bel di vedremo, un dels fragments més populars de l'obra, el públic va interrompre la representació i va obligar a un bis. La petició arribava del galliner, com és habitual. Tot un èxit per a la intèrpret que ja voldria el ministre-candidat. Després, però, la història de Cio-Cio-San va reprendre l'inexorable camí cap a un suïcidi per honor. Dos finals en una sola tarda que diumenge es podien contemplar des d'una còmoda i distanciada butaca del Liceu.

Marta Lasalas
Avui