Cerca de notícies

Enquesta

La pedrera coral de Catalunya: veus pel futur

16/6/2006 |

 

L’any 1891 Lluís Millet i Amadeu Vives van crear l’Orfeó Català, l’agrupació vocal que en pocs anys esdevindria el model i l’estendard del renaixement musical autòcton. Gràcies al treball dels músics que col•laboraren amb Millet per fomentar la música catalana i difondre les grans obres del repertori coral universal, l’Orfeó Català va assentar les bases per instaurar un moviment musical potenciat a través de la creació de la Revista Musical Catalana (1904-1936), la Festa de la Música Catalana (1904) i l’edificació d’un auditori propi com el Palau de la Música (1908). Instruments necessaris, entre d’altres, per a la normalització de la vida musical i que van permetre a la nova associació presidir el panorama musical català durant molts anys.

Així, doncs, l’Orfeó va aconseguir un nou model associatiu popular acomplint la funció educadora a través de la música i el perfeccionament artístic dels seus cantaires. Fet que va possibilitar el desenvolupament d’un repertori divers que incloïa des de la planera cançó tradicional fins a les grans composicions polifòniques i simfònico-corals. Aquest moviment, progressiu entre 1900 i 1917, va contribuir poderosament a estendre arreu de Catalunya els ideals ètics i estètics defensats per l’Orfeó Català des dels seus orígens. Els cors aproparen aquesta visió d’identitat pròpia a la societat catalana, i facilitaren la conversió del catalanisme en un moviment nacional, que seguiria l’ideari de la Lliga Regionalista.

Actualment, l’Orfeó Català és una de les realitats culturals més representatives del país, amb un potencial representatiu. I és que es defineix com una institució capdavantera de la cultura catalana durant els últims cent anys, que reflexa el seu treball en l’organització de certàmens i concursos, la participació en concerts, la tasca de la musicologia coral i la represa de la cançó popular i tradicional, entre d’altres.

Amb un potencial humà i artístic no sempre prou reconegut, compta amb un sistema de treball en xarxa que sustenta les seves diferents seccions inferiors. Unes seccions –sis en total- que únicament es presenten en conjunt una vegada l’any: en el tradicional Concert de Sant Esteve, la primera edició del qual, va ser dirigida per en Lluís Millet l’any 1913. Per a l’ocasió, la primera obra interpretada va ser El Cant de la Senyera, l’himne de l’entitat, que des de fa molts anys clausura alguns seus concerts. Durant aquests noranta-dos anys d’història, el Concert de Sant Esteve ha sofert modificacions com les horàries, la incorporació d’altres cors a l’entitat com l’Infantil i el Jove, el canvi de directors i la presència de la televisió i la ràdio.

A hores d’ara, trobem sis grups repartits en cinc categories, per les quals han de passar tots aquells qui, havent-se integrat, volen ser cantaires del Cor Gran. La seva base, d’essencial importància, esdevé els fonaments de l’estructura de la casa amb l’objectiu clar de rebre formació coral variada per a poder optar a un cor de les màximes exigències en el futur. Aquests grups realitzen esporàdicament algun cap de setmana de treball que serveix per a fer un seguiment intensiu i conèixer-se en profunditat. Aprendre alhora que gaudir. De la mateixa manera es fan amb freqüència intercanvis profitosos pels directors i els més joves, on es contacta amb noves cultures, amb altres cors i corals d’arreu. Un exemple d’enguany és l’intercanvi del Cor Jove amb la Universitat de Viena on es van estudiar nous repertoris alhora que es compartiren vivències.

Les seccions participen dins de l’Escola Coral en tres concerts fixes l’any al Palau de la Música Catalana: el Concert de Sant Esteve, el Concert d’Any Nou on es convida a les famílies de l’Escola, i el Concert de Fi de Curs, al juny a la Sala Gran i que està dedicat als socis. Cada cor té un repertori específic però sense arribar a l’especialització, i d’acord amb les limitacions d’edat dels seus components. A mesura que passa la temporada s’intenta treballar un ample ventall d’opcions i es prepara els nois en favor de la seva arribada a la següent secció. Per exemple, es preparen Misses brevis de Mozart perquè un cop al Cor Gran puguin fer la Gran Missa K.427.

D’altra banda, i com és natural en una estructura com l’Orfeó Català, es compta amb un equip administratiu i un altre directiu encarregats del bon funcionament de l’Escola, que, alhora, depèn de la direcció artística d’en Pep Vila. Cada secció té un pressupost i un patrocinador conjunts i d’altres propis. Per exemple, la Fundació del Palau de la Música ofereix mecenatge a l’Escola amb la Fundació Santander Central Hispano, mentre que el Cor Jove rep suport d’aquestes mateixes institucions més l’ajuda d’Aliança Mútua. Per contra, el Cor de Noies no rep cap altre ajut, a excepció del rebut des de la Fundació del Palau.

Els components de les escoles corals reben classe en horari extraescolar. Per a ells, això és una elecció com ho podria ser un esport. Des de l’etapa infantil se’ls educa musical i vocalment, acostant-los a diferents experiències musicals. Com defensa Elisenda Carrasco: “No pots fer música si no treballes la persona”. D’aquestes escoles corals també n’hi ha a Sant Cugat i a l’Escolania de Montserrat i si s’observa el Cor de Noies i el Cor Jove s’adverteix que hi ha més noies que nois. Cal senyalar que les noies poden pertànyer a tots dos, però els nois no. Possiblement per un tòpic social ben simple: a les noies se les inscriu a música mentre als nois se’ls assigna als esports.
En paraules d’Esteve Nabona, director del Cor Jove, “a aquesta edat la màxima arma és la seva càrrega d’energia. No cal iniciar-la, només canalitzar-la. Si es veuen implicats en bons projectes són generosos. Per exemple, ‘Stabat Mater’ de Frantisek Tuma (compositor txec barroc, 1704-1774), els va motivar molt més enllà dels tòpics de les adaptacions d’altres estils. Els va seduir. Però també treballen amb cants espirituals negres, música catalana... S’ha d’evitar la fatiga vocal i mental, doncs estan interconnectades i tant la una com l’altre poden afectar el nivell d’exigència. Les seves veus són fràgils perquè s’estan formant. En realitat, els podem comparar amb els esportistes, ja que com aquests, aquesta és la darrera tasca que fan al llarg del dia.

En aquestes escoles corals, els alumnes no fan llenguatge musical en totes les etapes, ni cap instrument. Com recorda Esteve Nabona: “Un gall és un error musical: mostra que has trobat la col•locació però l’has perdut. És més greu que forcin la veu perquè se la poden esgarrar, que no pas que cometin un petit desviament”. Però acabat el període infantil, com que ja tenen el nivell suficient de llenguatge, no cal reiterar aquesta matèria ja que a l’enfrontar-se a les obres i treballar la partitura aquesta tasca esdevé contínua. Més endavant s’enceta el cant de cambra, semblant als assaigs parcials infantils tot i que més individualitzats. Aquells que cursen l’últim any fan una prova a càrrec d’en Pep Vila, director de l’Orfeó Català, per a poder passar a formar part de l’entitat al cap d’un any.

Les cinc seccions fixes són: els Grups d’Iniciació, el Cor de Petits, el Cor Infantil, el Cor de Noies i el Cor Jove. És important assenyalar que durant entre tots aquests grups corals, l’Orfeó Català ofereix entre trenta i quaranta concerts.
El punt de partida són els GRUPS D’INICIACIÓ. Es tracta de nens i nenes que s’integren, sobretot, per tradició familiar i que són admesos a partir de l’audició d’una cançó popular o d’autor de tria lliure. Els grups estan formats per deu alumnes i es distribueixen en dos nivells: Iniciació 1 (nens fins a 6 anys), i Iniciació 2 (nens a partir de 7 anys), del primer grup en té cura la Mercè Pi, i del segon l’Aïda Espelt. En ells s’inicia els alumnes en l’educació de l’oïda, del ritme i de l’expressivitat musical a partir de la cançó, parant especial atenció a l’educació de la veu en una sola sessió setmanal d’uns tres quarts d’hora.

El següent pas ens duu al COR DE PETITS, si hi hagut un interès i evolució favorables. Està format per un total de dinou cantaires de 8 i 9 anys. La seva direcció rau en l’Aïda Espelt. Realitzen la seva activitat dilluns i dimecres a la tarda en sessions que inclouen assaigs de cor (de 17.45h a 18.30h); classes de llenguatge musical, on són separats per nivells (1er i 2n de Nivell Elemental) després de l’assaig (de 18.30h a 19.00h o 19.15h depèn del grup i el nivell). El seus professors de llenguatge són la mateixa Aïda Espelt, el Llorenç Castelló i la Mercè Pi. Participen en els concerts de Sant Esteve, de Cap d’Any i de Fi de curs al Palau de la Música Catalana, així com realitzen algun cap de setmana de treball. Durant el mes de maig van anar a l’Escola Municipal de Música de Premià on van realitzar una jornada de treball, un intercanvi i un concert.

Amb una tècnica vocal més individualitzada, el COR INFANTIL està format per cantaires de 10 a 16 anys. La seva direcció corre a càrrec de l’Elisenda Carrasco. Aquest grup treballa els dilluns i dimecres a la tarda en sessions que inclouen classes de llenguatge en grups reduïts per edats i nivells (3er i 4art de Nivell Elemental i de 1er a 4art de Nivell Mitjà) en dues sessions d’uns tres quarts d’hora abans o després dels assaigs (dos cops per setmana una hora i un cop per setmana mitja o també tres quarts d’hora en petits grups que incideixen especialment en l’educació de la veu). És un cor amb molta activitat musical. Aquest curs, per exemple, van participar al març al Somni d’una nit d’estiu de Mendelsshon amb la simfònica del Vallès i altres cors infantils; a l’abril als concerts de l’Stabat Mater de Pergolesi a Olot i Santa Coloma de Farners i en el concert de La Passió segons Sant Mateu a l’Auditori de Lleida. A més, també es programen viatges com el del juliol d’enguany amb un cor de Txèquia.

Per la seva banda, el COR DE NOIES participa d’una proposta per ampliar el Cor Gran. Està format per una trentena de cantaires femenines de 16 a 25 anys, aproximadament. La seva direcció corre a càrrec d’en Lluís Vilamajó. Són acompanyades dues vegades a la setmana per en Josep Surinyach al piano i, a més, reben classes de tres quarts d’hora setmanals de tècnica vocal en grups reduïts. A part dels concerts habituals arreu de Catalunya, durant aquest curs cal destacar la participació en el cicle Palau 100 i en un concert amb Josep Carreras el desembre de 2005. El dissabte 22 d’abril van celebrar el seu cinquè aniversari amb un concert festiu.

Finalment, el COR JOVE està format per una cinquantena de cantaires també de 16 a 25 anys. El dirigeix Esteve Nabona, tot i que en la tasca de tècnica vocal també hi participa David Hernández. Són acompanyats en dues sessions setmanals per en Josep Buforn al piano. Assagen dues sessions setmanals de dues hores i també reben uns tres quarts d’hora setmanals de tècnica vocal en grups reduïts. Habitualment realitzen concerts arreu de Catalunya i d’aquest curs se’n pot destacar un intercanvi realitzat el passat octubre amb el cor de la Universitat de Viena.

Però més enllà de tots aquests esforços, si la referida pedrera de veus assegura la renovació constant de l’Orfeó és gràcies a què una munió de persones anònimes acompanyen als cantaires més petits als assajos i en procuren el seguiment. La música catalana, per tant, està en deute moral amb totes elles. Gràcies.

ALBERT FERRER i FLAMARICH i TH
Catclàssics