Mor György Ligeti als 83 anys
13/6/2006 |
El compositor austríac va ser un dels exponents de l'avantguarda musical de la segona meitat del segle XX.
El compositor austríac d'origen hongarès György Ligeti va morir ahir al matí a Viena a l'edat de 83 anys, després de patir una llarga malaltia, segons va confirmar l'editora musical alemanya Schott Music.
Nascut el 1923 a la ciutat transsilvana de Dicsöszenmárton (ara Romania i amb el nom de Tirnaveni, però aleshores territori hongarès), Ligeti va ser considerat un dels compositors, autors i teòrics més influents de la segona meitat del segle XX, equiparable a d'altres figures de l'avantguarda musical com Karlheinz Stockhausen, Pierre Boulez i John Cage. Juntament amb aquests compositors, Ligeti va revolucionar la música culta contemporània de després de la Segona Guerra Mundial.
La vida de Ligeti va lligada a la conflictiva història de l'Europa de la guerra i la postguerra. Fill de família d'origen jueu, el seu pare va morir en el camp de concentració nazi de Bergen-Belsen (Alemanya) i el seu germà al de Mauthausen (Àustria). Acabada la guerra, Ligeti va donar classes al conservatori de Budapest fins al 1956, quan es va exiliar a Àustria fart de la pressió de la dictadura comunista a què estava sotmesa Hongria.
Sens dubte, tot plegat va influir en la seva posterior creació musical. Al país veí va tenir lloc el gruix de les seves composicions. Després de compartir experiències amb Boulez, Stockhausen i Luigi Nono, Ligeti va rebre el seu primer reconeixement internacional amb l'obra Atmosphères (1961). Altres obres que li van donar prestigi van ser les composicions de Nouvelles aventures (1962-65), l'òpera Le gran macabre (1978) i l'heterodox Poeme symphonique for 100 metronomes, autèntic experiment sonor i rítmic.
Però la seva obra ha estat coneguda pel gran públic sobretot gràcies que el cineasta Stanley Kubrick va utilitzar música seva (Requiem, de 1965, i Lux aeterna, de 1966) per a la banda sonora de 2001: una odissea de l'espai.
Avui