Cerca de notícies

Enquesta

Mor György Ligeti, innovador de la música del segle XX

13/6/2006 |

 

Stanley Kubrick va utilitzar les seves obres a '2001: una odissea de l'espai'.

György Ligeti, el compositor d'origen hongarès més important del segle XX després de Béla Bartók, va morir ahir a Viena als 83 anys. L'autor de Lontano i l'òpera Le grand macabre va connectar amb el gran públic a través de la banda sonora de la pel.lícula de Stanley Kubrick, 2001: una odissea de l'espai. La plasticitat i capacitat evocadora de la seva música va seduir el realitzador britànic, que va utilitzar les seves obres Rèquiem (1965) i Lux eterna (1966) per al salt temporal més conegut i magistral de la història del cine, però també va utilitzar en el film alguns passatges d'Atmosphères (1961).

"En un moment de tanta confusió en la música, la seva pèrdua és irreparable", va lamentar ahir Joan Guinjoan. El compositor català valora que no es va conformar a viure dels èxits dels anys 60. "Després d'una gran època marcada per Lontano i Atmosphères, va seguir buscant. No es va imitar mai a si mateix. Era un creador impressionant", va dir sobre el colossal músic nascut a Transsilvània el 1923, al si d'una família jueva de parla alemanya.

"COM PICASSO"
Per Leonard Balada, Ligeti és un artista autèntic perquè la seva música, tot i ser d'avantguarda i contemporània, arriba a l'oient. "És com Picasso. De creadors de la seva classe i categoria només n'hi ha quatre o cinc. No més", afirma. Héctor Parra, jove compositor que triomfa a París, considera que és essencial perquè crea un nou discurs. "Per mi és un paradigma de la subtilitat formal, la renovació i la continuïtat".
Ligeti es va interessar de petit per la música i va rebre classes de piano. La segona guerra mundial va enfonsar la seva família: el seu pare va morir al camp de concentració de Bergen-Belsen (Alemanya) i el seu germà, a Mauthausen (Àustria). Ell va lluitar amb l'exèrcit hongarès en l'últim tram de la contesa.

Després va impartir classes de música al conservatori de Budapest fins al 1956, quan va fugir a Àustria cansat de les restriccions imposades a la creació per la dictadura comunista. "La meva vida en l'època nazi i el comunisme va estar plena de riscos. Crec que això es reflecteix, aquest sentiment es manté", va dir.

Des d'Àustria va viatjar a Alemanya. A Colònia va quedar fascinat amb la música electrònica experimental, i va col.laborar de manera estreta amb altres figures de l'avantguarda com Pierre Boulez, Karlheinz Stockhausen i Luigi Nono.

Amb la seva primera partitura simfònica, Apparitions (1958-1959) i, sobretot, amb Atmosphères (1961), que li va donar la celebritat internacional, Ligeti va obrir un món sonor nou. Les seves obres es consoliden en estructures rítmiques que se sobreposen i reprodueixen una gran quantitat de sons homogenis. Entre les seves composicions destaquen Nouvelles aventures (1962-65) i la singular òpera Le grand macabre (1978), una peça basada en una obra de teatre de l'absurd de la qual es va fer una versió retocada a Salzburg el 1997. No s'ha representat a Espanya.

L'autor, que va estar aquests últims tres anys en una cadira de rodes, va passar de l'avantguarda a un retorn progressiu a les fonts de la tradició musical, i per això alguns el van anomenar traïdor.

Les dues últimes dècades, Ligeti va rebre un ampli reconeixement per la seva obra, que ha estat editada de manera integral. A Àustria, on va obtenir la nacionalitat el 1967, la seva mort ha fet que el Govern hagi expressat el desig de retre-li homenatge. Les autoritats van anunciar la construcció d'una tomba especial en honor d'"un gran austríac en el món de la música del segle XX".

MARTA CERVERA
El Periódico