Cerca de notícies

Enquesta

Un far del segle XX

11/6/2006 |

 

Un dels culpables que la música del segle XX fos com fos és Arnold Schönberg. Qui sap, però, si la història hauria de ser rescrita des d'una altra òptica, perquè sovint hem tingut la sensació que hi ha hagut un excés de germanocentrisme. La modernitat la van obrir també, per camins diferents, Debussy, Bartók o Stravinsky. A més, ¿no seria una mica provocador afirmar que, en aquesta albada del segle XXI, els dos músics del segle passat amb més projecció són Strauss i Xostakóvitx?

Això no resta gens de transcendència a la figura de Schönberg, però aquestes ràpides reflexions són fruit de la lectura d'Arnold Schönberg. Ética, estética, religión, l'excel·lent llibre que Jordi Pons acaba de treure a Acantilado. És una lectura densa, farcida de referències que s'entrecreuen sobre una munió de pensadors a través dels quals Pons situa el compositor austríac en la Viena del pas del XIX al XX, un món que era un Titanic que s'enfonsava mentre la banda tocava la música més meravellosa. El Tractat d'harmonia de Schönberg s'erigeix com el punt d'inflexió d'un pensament que té les seves correspondències en Wittgenstein, Karl Kraus o Adolf Loos i que Pons revela de forma nítida.

L'estudiós contraposa la prosa musical schönberguiana amb el wagnerianisme, però visions més agosarades són possibles, com la que apuntava Julie Brown al Cambridge Opera Journal: l'emancipació de la dissonància i el salt a l'atonalitat serien un intent de redimir la música d'elements jueus contaminants, ja que Schönberg, convertit al protestantisme, hauria assumit el missatge de Wagner. En aquesta línia afirmaria que el sistema dodecatònic assegurava per cent anys la supremacia de la música alemanya. En tot cas, el llibre de Pons és una eina útil per aprofundir en un autor que serà aviat objecte d'una exposició i un congrés a Barcelona.

Avui