Cerca de notícies

Enquesta

Muts i a la pantalla

28/5/2006 |

 

Un dels arguments típics a l'hora de parlar de la crisi del disc és la saturació d'enregistraments de les mateixes obres. Vol dir això que els intèrprets actuals no poden dir-hi la seva sobre les grans obres de la història i deixar-ne constància? Seria ben trist, per això cal aplaudir la publicació de dues versions magnífiques de sengles grans simfonies romàntiques. Sir Simon Rattle i la Filharmònica de Berlín no paren i ara treuen per a EMI una Novena de Schubert on monumentalitat i vitalitat no són termes contradictoris. Per la seva banda, Philippe Herreweghe continua a Harmonia Mundi el seu cicle Bruckner amb els instruments originals de l'Orchestre des Champs-Élysées amb una Quarta de captivadora plasticitat. Conclusió? La feina ben feta sempre ha de tenir el seu lloc.

Per capejar la crisi, una solució sembla que és aquest invent discutible del mestissatge i la interculturalitat. Osvaldo Golijov és un dels compositors més significatius del moment, i el seu cicle de cançons Ayre es banya en les tradicions musicals de la Mediterrània, tamisades per un colorista acostament a l'electrònica pop. Musa de la contemporaneïtat, la soprano nord-americana Dawn Upshaw contribueix a l'interès d'aquest llançament de Deutsche Grammophon. Tanmateix, per què la presència en el mateix disc de les Folk Songs de Luciano Berio fa un flac favor a l'obra de Golijov?

Veus molt més místiques són les de Cantus Cölln, dirigit com sempre amb sensibilitat per Konrad Junghänel, i que ara recorren amb el seu impecable estil les set parts del cos de Jesús que van inspirar Buxtehude en el seu cicle de cantates Membra Jesu Nostri, una de les perles del barroc alemany. Repertoris no gaire divulgats amb intèrprets amb totes les garanties, aquesta és una altra de les receptes d'Harmonia Mundi. Una altra podria ser la defensa del patrimoni i l'aposta per la creació contemporània (sense excuses mercadotècniques), exemplificat en un nou disc del pianista Jordi Masó, sens dubte el músic català (deixant de banda un altre Jordi) que més grava. La seva nova proposta per al segell Anacrusi és In Memoriam Joaquim Homs, un oportú recull de 21 peces d'autors de diverses generacions (del jove Héctor Parra a Mestres Quadreny) en homenatge al centenari del compositor català. I per als qui tinguin més por de la contemporaneïtat que dels lladres silenciosos, una bona dosi de nostàlgia. VAI recupera en DVD la Carmen que el 1915 Cecil B. DeMille va rodar, una pel·lícula (per descomptat, muda) basada més en el text de Merimée que en l'òpera de Bizet i que compta amb Geraldine Farrar, una de les grans dives de l'època, com a temperamental gitana portant pel camí de l'amargura el Don José de Wallace Reid. I és que la relació entre la lírica i el setè art, ben semblant a la d'aquelles parelles que no poden viure plegades però tampoc l'un sense l'altre, ve de ben lluny.

Xavier Cester
Avui