Cerca de notícies

Enquesta

Revisió d’òpera

11/5/2006 |

 

Albà recupera una obra de gags i el Liceu convida milers de nens a actuar-hi

L’òpera es regenera. Ahir es va estrenar Lisístrata al Mercat de les Flors, un projecte biennal del Liceu, l’Institut d’Educació de l’Ajuntament i la Jove Orquestra Nacional de Catalunya. L’obra, de la qual avui es fan dues sessions més, involucra milers de nois i noies dels instituts en un espectacle ideat específicament per a ells. Els companys de classe se’ls escolten amb un silenci respectuós. D’altra banda, Toni Albà i Jordi Purtí fan una lectura particular de l’òpera, amb humor i amb respecte.

Albert Carbonell (Barcelona, 1972) va guanyar el III Concurs de Composició d’Òperes per Lisístrata, una adaptació lliure del clàssic d’Aristòfanes que ell mateix va musicar. L’obra és el motiu d’un treball de tot el curs de mig centenar d’instituts. Ahir se’n van fer dues sessions i avui es repeteix, sempre amb un cor que varia, per facilitar el màxim d’accés d’alumnes a escena. El muntatge es repetirà (amb nou repartiment) el curs vinent.

La Lisístrata de Carbonell, que ha posat a escena el director Ignasi Tomás, llueix una perruca vermella i d’escuma, que ja voldrien els personatges infantils del Kio i la Kia de La màgia dels Ki-kids. La música és descriptiva i juganera. Ambienta encertadament cada un dels passatges i aprofita des d’una havanera a un sirtaki perquè ballin actors principals i cor, i perquè el públic aplaudeixi. Una ària, isolada, permet enamorar les joves oïdes.

La història de Lisístrata dóna per a molts registres. El 2001 el director Francesc Bellmunt va estrenar un film en què les noies, que decideixen declarar-se en vaga de zel fins que els seus marits no signin la pau, es desfoguen amb jocs lèsbics. Evidentment, les referències al sexe en l’òpera són molt més subtils. Tampoc corre el vi entre les dones a l’hora de signar el seu jurament. En canvi, el soldat Cinèsies apareix vestit amb mono de motorista reciclat (té un «prohibit Marlboro» al pit) i els seus companys llueixen genolleres de patinador. La quota de cant és aclaparadorament per a sopranos. L’òpera es feminitza.

JORDI BORDES
El Punt