Cerca de notícies

Enquesta

Korngold, recuperat

11/4/2006 |

 

El Liceu recupera de l'oblit l'òpera 'La ciutat morta', inèdita a tot l'Estat, en una versió escènica de Willy Decker que es va estrenar al Festival de Salzburg.

Amb 86 anys de retard, s'estrena demà al Gran Teatre del Liceu -i a tot l'Estat espanyol- l'òpera més coneguda d'un compositor gairebé desconegut pel gran públic, Die tote Stadt (La ciutat morta), d'Erich Wolfgang Korngold. Potser a algun cinèfil li sonarà aquest nom com a compositor de bandes sonores -en va escriure una vintena i va guanyar un parell d'Oscars per Anthony Adverse (1936) i The Adventures of Robin Hood (1938)-, aspecte que ha sepultat bastant una magnífica producció operística.

"La música de Korngold és extraordinària, bellíssima, amb una grandíssima orquestració i d'estil postromàntic, gairebé com de música de pel·lícula. Sorprèn que estigui escrita a la mateixa època que Turandot de Puccini", exposava ahir durant la presentació de l'òpera el director titular de l'Orquestra del Liceu, Sebastian Weigle. I és que l'estil musical d'aquest compositor jueu nascut a Brno el 1897 que, proscrit pel nazisme, va haver d'exiliar-se a Hollywood el 1934 (on va morir el 1957), destaca per la seva intensitat musical, que s'allunya del llenguatge dodecafònic de la Segona Escola de Viena per erigir-se en continuador de Wagner, Mahler, Puccini i Richard Strauss.

Weigle afegeix que la intensitat de la partitura exigeix un orgue dalt l'escenari, a més de mandolina i teclats, i que la partitura exigeix dels músics "una gran experiència per no perdre el control".

Bruges, símbol del mal
La ciutat morta està basada en el llibre Brujas, la muerta, de George Rodenbach, que el pare del compositor, Julius Korngold, va adaptar. L'obra -amb un argument molt similar a la pel·lícula Vertigo d'Alfred Hitchcock- se situa a finals del segle XIX en una trista i melangiosa ciutat de Bruges, on viu Paul, un home obsessionat per la mort de la seva dona, Marie, i que viu dins del seu món de bogeria ple de records de la dona estimada. Amb tot, casualment coneix Marietta, una ballarina de semblança extraordinària amb la seva dona per qui se sent irremeiablement atret. Paul es debat entre la fidelitat a la dona morta, a les convencions socials i religioses de l'època, i el desig carnal i un món de comediants, alegre i desenfadat que el protagonista no pot suportar, fins al punt que estrangula Mariette quan es burla del seu passat. En realitat, però, aquestes emocions contradictòries només s'enfronten en la seva consciència. Finalment, Paul s'adona que tot ha estat un somni i decideix abandonar el seu passat i la ciutat de Bruges -que per Rodenbach-Korngold simbolitza el mal, el morbós culte al passat que no deixa avançar-, i marxa a començar una nova vida.

La ciutat morta és una obra plena de simbolismes escrita en uns anys (1934) en què Europa estava canviant en tots els aspectes, tant socials com polítics, i la gent va haver d'adaptar-se a noves maneres de viure.

Cantar l'incantable
La versió que es presenta a partir de demà fins al 6 de maig al Liceu és una coproducció del teatre barceloní amb el Festival de Salzburg -on es va estrenar el 2004-, l'Òpera de Viena i l'Òpera d'Amsterdam. Els dos protagonistes masculins de l'obra, Torsten Kerl en el paper de Paul i Bo Skovhus en el doble rol de Frank i Fritz, que ja van participar a l'estrena de l'obra i també l'han representat a Viena i Amsterdam, coincideixen a destacar la gran dificultat vocal i interpretativa de l'òpera. Per Skovhus, la dificultat és que interpreta dos papers. "Korngold exigeix dues veus molt diferents, com si fossin tenors diferents. Quan va escriure l'obra tenia vint-i-tres anys i no era conscient del que podia fer un tenor i ho escrivia tot. Torsten (Kerl) ha de cantar coses incantables", s'exclama. Aquest, afegeix que la dificultat, a més dels canvis de tessitura, és que "tots estem cantant tota l'estona, no hi ha cap altra òpera amb aquesta exigència".

Pel que fa a Susan Anthony, que debuta en el rol de Marie/Marietta, assegura que és un rol "molt més difícil que en altres òperes i que l'orquestra sona amb tanta força que fa com si t'aixequés". Anthony afegeix que dramatúrgicament és molt actual. "És com un C.S.I., en què un marit busca la dona i quan troba algú que podria ser-ho però no compleix les expectatives, la mata".

Signada per Willy Decker, un dels més prestigiosos directors d'escena actuals, el muntatge que es veurà a Barcelona és exactament igual al que es va estrenar a Salzburg fa dos anys i ajuda l'espectador en el sentit que "sempre queda clar quan en l'obra es parla de la realitat o dels somnis del protagonista", segons va apuntar Meisje Barbara Hummel, ajudant en la direcció d'escena. A nivell dramatúrgic, Hummel explica que Paul, un home abatut i trist, és l'Orfeu del segle XX, però el seu viatge és al món dels malsons i de les visions febrils. Amb tot, l'ajudant de direcció assegura que "al final l'escenari s'inunda de llum i color, ja que -recorda- el subtítol de l'obra és El triomf de la vida".

Exposició
Coincidint amb l'estrena de La ciutat morta, i per donar a conèixer millor la figura d'Erich Wolfgang Korngold, els Amics del Liceu han muntat al balcó del Foyer una exposició a l'entorn del compositor a partir d'un recull de fotografies, programes d'òpera i de concerts, retalls de premsa, cartes i partitures.

Marta Porter
Avui