Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu presenta 'La ciutat morta', un drama de Korngold

11/4/2006 |

 

L'autor, perseguit pels nazis, va triomfar a Hollywood amb les bandes sonores.

El Liceu estrena demà Die tote Stadt (La ciutat morta), una obra d'estètica postromàntica d'Erich Wolfgang Korngold (1897-1957), compositor jueu proscrit pel nazisme que va triomfar a Hollywood com a autor de bandes sonores. Va aconseguir dos Oscars per Robin Hood i El caballero Adverse.

Fa dos anys el Festival de Salzburg va presentar aquesta obra del 1920 en un aclamat muntatge, amb direcció escènica de Willy Decker. En el repartiment figuren dos protagonistes d'aquella producció, el baríton Bo Skovhus i el tenor Torsten Kerl.
Inspirada en la novel.la Brujas la muerta (1892), del poeta simbolista belga Georges Rodenbach, té una adaptació del mateix compositor i del seu pare, Julius Korngold, crític musical. La trama se centra en Paul (Torsten Kerl, que debuta al Liceu), el qual, afligit per la mort de la seva dona, viu obsessionat amb ella a la casa que van compartir, plena de records. L'arribada d'uns músics i l'alegre ballarina Marietta (Susan Anthony), sorprenentment semblant a la seva difunta dona, desencadena una lluita interna en la seva consciència. Haurà de decidir entre seguir unit al passat o superar la tragèdia i donar-se una altra oportunitat per tornar a descobrir la felicitat.
Decker compara el protagonista amb un Orfeu modern del segle XX, ja que el viudo enamorat fa un viatge interior per resoldre el conflicte. Al final, queda clar que mai oblidarà la seva dona però Decker, conscient que l'òpera porta per subtítol El triomf de la vida, suggereix que hi ha esperança per a una nova vida.

DESAFIAMENT
"La música de Korngold és molt maca, la seva obra té fins i tot més color que les peces de Strauss", va destacar Sebastian Weigle, director de l'orquestra del Liceu. "Però suposa un gran repte, per la rica orquestració i perquè quasi no deixa descansar els músics, que toquen junts tota l'estona, cosa que també és un repte per als cantants".
L'orquestració requereix, entre altres, quatre teclats: piano, harmò- nium, celesta i orgue. Tot i que aquest últim s'ha col.locat en escena després de les dificultats de Weigle per situar els músics al fossat. Korngold, alumne avantatjat de Zemlinsky, contemporani de Strauss i de Puccini, tenia 27 anys quan La ciutat morta es va estrenar a Hamburg i Colònia. "Es nota que és una obra de joventut perquè és molt difícil de cantar. No devia conèixer les possibilitats de la veu", va declarar Skovhus.

OBRA SINGULAR
Per acabar-ho de complicar es desdobla en tres personatges, Frank, Fritz i Pierrot. Kerl, que encarna el viudo, va afegir: "És tota una experiència cantar amb diverses tesitures, com si fossin quatre tenors diferents". Encara que, com va destacar la soprano Susan Anthony, que encarna Marietta i Marie --la cantant viva i l'esposa morta, respectivament-- val la pena endinsar-se en la partitura. "Sento que la música se m'emporta quan canto acompanyada de tota l'orquestra. Però és un repte, tant musical com interpretatiu, afrontar un paper que et converteix tant en una diva com en Brunhilda", va dir en referència a la valquíria de Wagner. "És una obra que combina gran òpera, teatre i opereta".

Realitat i ficció s'entrecreuen a La ciutat morta. Decker, el director d'escena, explota a fons la dualitat del món oníric i opressiu, fruit dels malsons del protagonista, i el món verdader. L'escenografia, sòbria i moderna, els delimita de manera clara.
"Es tracta d'una obra molt vienesa", va explicar Skovhus, danès que viu a la capital d'Àustria. "Allà, fins que un no es mor no el consideren fantàstic", va dir. "I si no que els ho diguin a Mozart o Schubert", va apuntar Kerl entre rialles.

MARTA CERVERA
El Periódico