Cerca de notícies

Enquesta

Un mozartià com cal entre nosaltres

2/4/2006 |

 

"Mozart no és el compositor que més m'agrada. És el que més m'estimo". Així de sincer s'expressava dimecres, a la minisala d'actes de l'Espai Liceu, Jaume Radigales a l'hora de presentar el seu opus 8, el seu nou llibre. Mozart a Barcelona. Recepció operística (1798-2006) (Publicacions de l'Abadia de Montserrat) uneix dues de les passions, o dels interessos, d'aquest bon company de fatigues crítiques, l'obra del gran salzburgès, esclar, i l'activitat operística a Barcelona, que ja va ser objecte de la seva tesi doctoral (Representacions operístiques a Barcelona, 1837-1852) i un volum en part derivat d'aquest treball, Els orígens del Gran Teatre del Liceu. En el nou volum, la intenció és fer un inventari, si no exhaustiu sí força complet, de les representacions d'òperes de Mozart que han tingut lloc a Barcelona a partir del mirall que suposen els mitjans de comunicació, bàsicament a través de les crítiques pertinents, tot i que també surten esmentats articles o entrevistes prèvies. Tot va començar amb Così fan tutte, el 1798, el primer títol mozartià representat a Barcelona. Començar i gairebé acabar, perquè el segle XIX seria un desert, només amb puntuals funcions de Don Giovanni.

Les coses han canviat força, per sort, i les òperes mozartianes formen part ja de la dieta regular liceista, tot i que no va malament recordar que, no fa pas tants anys, quan el cronista encara estava penjat del galliner, no era infreqüent escoltar comentaris del tipus: "La música de Mozart és molt bonica, sobretot les simfonies i concerts, però les òperes, amb aquests recitatius...". Encara queden deures pendents, com Radigales apuntava en la presentació, tot i que personalment el cronista no té cap pressa en veure Appollo et Hyacinthus (que tornin abans Mitridate i Lucio Silla), però el seu llibre és un magnífic recordatori del llarg camí recorregut.

Xavier Cester
Avui