Cerca de notícies

Enquesta

La força del violí

20/3/2006 |

 

El virtuós violinista israelià Itzhak Perlman va actuar ahir a Barcelona en un concert benèfic al Palau de la Música sota el lema 'La música no fa diferències'.

Israelià, virtuós del violí, amb un currículum llarguíssim en què es compten més de 400 obres gravades, partícip en mil i un projectes tant de música clàssica com d'incursions en el jazz o en les bandes sonores de films com ara La llista de Schindler i Memorias de una gueisha, Itzhak Perlman (Jaffa, 1945) és una d'aquelles figures de la música d'arreu del món que ningú gosa discutir per la seva exquisida tècnica, però també pel seu carisma. Vuits anys després de la seva darrera actuació a tot l'Estat, ahir va tornar al Palau de la Música de Barcelona -on havia estat l'any 1996- per fer-hi un concert benèfic acompanyat del pianista italià Bruno Canino. Sota el lema La música no fa diferències i amb tota la sala plena, Perlman va oferir un repertori de sonates per a violí de Mozart, Beethoven i Bach en una nit intensa.

Cal emmarcar aquest retorn al nostre país tenint en compte el vessant social i solidari del mateix Perlman. Actualment el solista israelià s'hi mira molt a l'hora d'acceptar els tipus d'actuacions que ha de fer. Però el concert d'ahir apadrinava un clar missatge social: el de la integració de les persones amb discapacitat. Perlman és especialment sensible a aquest tipus de causes, ja que ell mateix n'ha patit en la pròpia pell. Als quatre anys va patir una pòlio que el va incapacitar de les extremitats inferiors, però això mai ha suposat un impediment perquè es convertís en un referent mundial del seu instrument.

A més, malgrat aquesta trajectòria de 40 anys quasi heroica i ser considerat un dels millors violinistes del segle XX, Perlman és de tracte proper, amable i fins i tot bromista. En la conversa amb periodistes que ahir va concedir a l'hotel on s'allotjava, el músic no aconseguia recordar el darrer cop que havia estat a la ciutat. "Jo crec deu fer fa tres anys, més o menys", explicava somrient, però si no encertava la data era perquè "recordo encara perfectament l'àpat al Botafumeiro com si fos ahir mateix".

Llarga trajectòria
Itzhak Perlman va aprofitar la seva estada a Barcelona per repassar alguns dels aspectes més rellevants de la seva biografia. Format a l'Acadèmia de Música de Tel Aviv i a la Julliard School de Nova York, amb 19 anys va guanyar el prestigiós concurs Leventritt i és aleshores quan va començar la seva vertiginosa carrera musical. Perlman forma part d'una generació de músics jueus que van irrompre amb força en la música clàssica de la segona meitat del segle XX. Va ser durant la dècada dels 60 quan noms com Daniel Barenboim, Pinchas Zukerman, Zubin Metha i el mateix Perlman van establir una prolífica relació tant personal com musical.

D'aquells anys el violinista encara en té bons records. Irònic, explica que "aquells temps, en realitat, van ser força normals", ja que "aleshores no t'adones de la transcendència, sinó que ho fas amb la perspectiva que et dóna el temps". En tot cas, "el més important d'aquella època és que tots érem amics i que encara ho som". Com a mostra, encara col·laboren junts. El mateix Perlman va anunciar que està preparant una gira que començarà al maig juntament amb Zukerman, el violinista i violista de Tel Aviv. Perlman també va parlar de la seva relació amb el director argentí d'origen jueu Daniel Barenboim. "És un dels millors músics que conec, i fer qualsevol cosa amb ell és un enorme plaer i, per mi, és una ensenyança", va elogiar.

Cadascú té el seu referent, però també Perlman pot donar moltes lliçons sobre interpretació d'un instrument solista. "Aconseguir el so és una tasca mecànica que se supera amb pràctica, però després hi ha el to, que és purament personal", explicava. En aquest sentit, el violinista va regalar una màxima: "Hi ha grans coneixedors de la tècnica que no són bons músics, però també a la inversa". Apassionat de la seva feina, Perlman es va mostrar optimista amb l'actual panorama musical. "Jo crec que el públic sap el que té qualitat", va opinar, i, per tant, "mentre hi hagi qualitat, aniran als concerts".

Música i política
Inquiet per naturalesa, Perlman no n'ha tingut prou amb la música clàssica i ha col·laborat en projectes pròxims al jazz o a la música per a cinema i televisió. ¿És possible superar la barrera entre música clàssica i popular? Segons ell, "actualment hi ha molts intents d'encreuar gèneres, però el problema és que a vegades no funcionen". En aquest sentit, "per cada projecte així que he acceptat n'he rebutjat deu", ja que, com ell mateix recorda, "sóc músic de clàssica i haig d'estar convençut que el violí no sona forçat en aquest tipus d'experiments". Per això cita la seva col·laboració amb el compositor John Williams en diversos projectes per al cinema com a exemple de "resultat natural". Per cert, gràcies a aquesta col·laboració amb Williams a la banda sonora de Memorias de una gueisha, Perlman va actuar en l'última gala dels Oscar, que, segons va afirmar, "ha estat molt divertit".

Com a israelià, Perlman és veu autoritzada per parlar del conflicte de l'Orient Mitjà, encara que va ser discret: "No sóc polític i no en puc parlar, però sí que crec que són necessaris líders capaços de tenir visió de futur". Fent un símil amb la música, va sentenciar: "Manca talent que prengui decisions en funció de la gent". Paraula de músic amant de les bones causes.

Jaume Pi
Avui