Cerca de notícies

Enquesta

Més enllà de Mozart

19/3/2006 |

 

El barri dels museus de Viena, el més gran projecte cultural recent d'Àustria, amb 40 recintes expositors, compleix cinc anys amb una bona acceptació ciutadana.

Visitar Àustria aquest any és arriscar-se a acabar fart de Mozart. Per al 250è aniversari del naixement del compositor, el país ha convertit l'oferta cultural i comercial en un aparador massiu de la genialitat d'aquest músic. Però Àustria, i sobretot la capital, Viena, és més que un parc d'atraccions de la música clàssica i dels imponents edificis de l'imperi dels Habsburg. Aquest 2006 també se celebren els cinc anys de la inauguració del MuseumsQuartier (MQ), una illa urbana de 60.000 metres quadrats on es van construir 40 recintes d'exposicions, avui consolidats com a referent de l'art contemporani de Centreeuropa.

L'MQ pretén ser una fàbrica de creació artística. Construït amb una inversió de 150 milions d'euros sobre l'estructura de les antigues cavallerisses reials, l'illa vol ser hereva dels corrents culturals austríacs que van obrir camí el segle passat. Als seus dos grans centres, el Museu Leopold i el Museu d'Art Modern (Mumok), s'hi exhibeixen els principals fons pictòrics de la Sezession de Viena -el grup format per Gustav Klimt, Egon Schiele i Oskar Kokoschka- i les performances contraculturals del moviment dels accionistes dels anys 60.

L'MQ té també un pavelló d'exposicions de 10.800 metres quadrats, on aquests dies es mostra una retrospectiva de fotògrafs sud-africans, i petites sales on es poden organitzar esdeveniments, com per exemple el recent congrés internacional d'artistes del grafit urbà, subvencionat pel ministeri de Cultura, o les Jornades de la Dona Artista.

Art per als nens
Més importants són el Museu Zoom, dedicat a exercicis de pràctiques artístiques per als nens, el Centre d'Arquitectura de Viena i el Barri de la Dansa.

La mostra d'obres de prestigi vol ser el complement per inspirar els joves creadors que s'hi han instal·lat. L'MQ té actualment com a llogaters cinquanta galeries i establiments de producció artística i concedeix una vuitantena de beques anuals a persones d'arreu del món perquè hi desenvolupin els seus projectes. El director del centre, Wolfgang Waldner, destaca que és important el barri on s'ubiquen. L'MQ és part del districte setè, conegut com el districte verd perquè és on té la seu el partit ecologista. És la zona més jove de la ciutat, la favorita dels professionals liberals i les feines creatives, amb una vida nocturna i cultural activa. És el contrapès del centre urbà, on s'ubiquen els palaus i museus que són testimoni de temps passats.

L'illa dels museus va rebre el 2005 2,7 milions de visitants, 7.600 diaris, un 35% més que el primer any. A aquest èxit hi ajuda la qualitat dels fons artístics del Museu Leopold -seu de la fundació del mecenes Rudolf Leopold-, l'atractiu arquitectònic de l'indret i el centre d'art per als nens.

El passat cap de setmana, malgrat la neu i el fred, moltes mares desfilaven amb el seus fills cap al Zoom. A diferència dels grans museus europeus, que tenen sobretot una oferta de cap de setmana per als menors, l'MQ és cada dia de l'any un lloc interessant per distreure i formar.

Waldner recorda que l'Ajuntament i el govern -les entitats propietàries- van ser criticats perquè es va fer de l'MQ un espai dedicat també a l'esbarjo i l'oci públic. El recinte està ideat per integrar-se a la zona urbana, amb deu accessos dissenyats com a extensions dels carrers veïns. Prop de la meitat dels visitants només hi passen per gaudir de les terrasses d'estiu, els vuit restaurants i les quinze botigues que hi ha o per contemplar l'arquitectura del lloc. L'illa dels museus compta amb un imatge especial perquè combina l'estil barroc de les antigues cavallerisses amb l'avantguardisme del Museu Leopold i el Mumok.

Encontre amb l'art jove
Michaela Rastelli, responsable de la llibreria Prachner, amb seu a l'MQ, valora que el recinte s'ha consolidat com una part més de la ciutat i com "el punt d'encontre dels corrents d'art jove austríac". L'inconvenient, segons Prachner i la crítica d'art Sabine Vogel, és que aquesta barreja de galeries incipients no ha generat "una oferta molt professional".

El director de la Fira d'Art de Viena, Edek Bartz, confirma en una entrevista a la revista de l'MQ que Viena necessita ordenar aquesta creativitat per captar l'atenció dels principals col·leccionistes internacionals. Tots dos experts citen Berlín com si es tractés d'un competidor. Entre les dues ciutats hi ha similituds: Viena i Berlín experimenten una fase d'explosió artística; totes dues ciutats promouen el renaixement de barris concrets amb l'establiment de famílies joves i professions més creatives, i totes dues es postulen com a punt de connexió entre l'est i l'oest d'Europa.

Wolfgang Waldner nega que hi hagi competència perquè, assegura, cada ciutat es beneficia de la influència en regions diferents: Viena, als països veïns -els antics membres de l'imperi austrohongarès- i el sud d'Europa; Berlín, a Rússia i Polònia. "Les tradicions i el llegat cultural són tan grans que Viena sempre serà atractiva. Però la tendència ha de ser enfortir l'oferta d'art contemporani per captar un públic més jove". Aquest nou corrent i la mescla de pobles d'arreu de l'est d'Europa són la millor alternativa a l'Àustria de Mozart.

Cristian Segura
Avui