Cerca de notícies

Enquesta

L’Arxiu Nacional rep en dipòsit l’extens fons documental del músic Pau Casals

16/3/2006 |

 

"S’ha recuperat material conservat a Puerto Rico, i, per Sans Travé, significa la «repatriació» de part de la història del país".

Des de la partitura original de L’himne de les Nacions Unides fins a milers de cartes que va rebre de les personalitats més importants de l’àmbit cultural i polític del moment. L’extens llegat documental del violoncel·lista Pau Casals es pot consultar ja a l’Arxiu Nacional de Catalunya, que l’ha inventariat i, juntament amb la Fundació Pau Casals, ha recuperat tot el material del músic conservat a la seva casa de Puerto Rico i també part del conservat per la seva vídua, Marta Casals Istomin, a Washington. Pel director de l’arxiu, Josep Maria Sans Travé, això suposa la «repatriació d’una part de la nostra història» atesa la rellevància del violoncel·lista vendrellenc. Amb 110 metres lineals de prestatgeria, el fons personal de Pau Casals esdevé el més extens de l’ANC.

La consellera de Cultura, Caterina Mieras, i el president de la Fundació Pau Casals, Joan Carles Brugué, van signar ahir a la Vil·la Museu Pau Casals del Vendrell –l’antiga residència d’estiu del músic, des de fa anys reconvertida en museu– el contracte de cessió en dipòsit definitiu de la documentació de Pau Casals. Aquest acord substitueix el signat ja el 1998, pel qual la fundació dipositava provisionalment el fons a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), n’autoritzava el tractament arxivístic i impulsava la recuperació d’altra documentació dispersa. Això va fer possible el retorn a Catalunya de la documentació conservada per Pau Casals a la seva casa de Puerto Rico (realitzat l’any 2001) i també de part del material conservat per la vídua del músic, Marta Casals Istomin, a la seva casa de Washington. Resta encara per retornar la part més important d’aquest conjunt, que segons va anunciar ahir Sans Travé, es podria fer realitat durant aquest any, ja que l’arxiu ja disposa d’una partida pressupostària per al trasllat.

El fons de Pau Casals consta de més de 7.000 positius fotogràfics –«no hi ha cap personatge en cap arxiu del món amb tantes fotografies», segons Sans Travé–, més de 900 cintes magnetofòniques i altre material audiovisual, milers de cartes i les partitures originals del mestre. El llegat s’ha agrupat en sis àmbits. El primer abraça tota la documentació familiar i personal de Pau Casals, des de material relacionat amb la seva mare fins «als aspectes més privats de Pau Casals». El segon és relatiu a la seva tasca professional. Aquí s’hi troben, per exemple, les seves composicions musicals, des de L’himne de les Nacions Unides, que va compondre el 1971, fins a l’oratori El pessebre, dues de les obres que han ajudat a identificar la figura del violoncel·lista amb la pau. El tercer grup documental és el que inclou tot el llegat epistolar, amb milers de cartes «que rebia de les personalitats més importants del moment de l’àmbit de la cultura i la política», segons Sans Travé, que va destacar que l’Arxiu Nacional de Catalunya també conserva els fons de moltes d’aquestes personalitats, per la qual cosa «es poden consultar tant les cartes que rebia com les que escrivia ell». Aquest llegat epistolar «representa un tros important de la història de Catalunya» ja que Pau Casals (1876-1973) «va viure gairebé cent anys d’una vida molt intensa», segons el president de la Fundació Pau Casals. El quart àmbit reflecteix l’activitat associativa i política de Casals, per exemple, la que fa referència a la Generalitat republicana i als lligams que va establir amb els refugiats de la guerra civil. Un cinquè apartat inclou el material relacionat amb els actes de protocol que va protagonitzar Pau Casals, entre els quals destaca la seva intervenció davant de l’Assemblea General de les Nacions Unides, el 24 d’octubre de 1971, en què el violoncel·lista va rebre la Medalla de la Pau. Finalment, el sisè grup aplega els retalls de premsa i les publicacions que giraven al voltant de la seva figura, a més de la seva biblioteca particular.

Amb 110 metres lineals de prestatgeria, el fons del violoncel·lista esdevé el més important, «pel que fa al volum», dels que es conserven a l’Arxiu Nacional.

Part de la documentació que ara es posa a disposició del públic a l’ANC ja s’hi va traslladar l’any 1997, quan, amb motiu de les obres de remodelació de la Vil·la Museu Pau Casals, el material conservat fins aquell moment en aquest centre del Vendrell es va traslladar d’urgència de l’arxiu de Sant Cugat, per evitar-ne el deteriorament.

Relació amb Salamanca
La consellera de Cultura, Caterina Mieras, va establir ahir «similituds» del trasllat del fons de Pau Casats a l’arxiu de Sant Cugat amb el retorn dels papers de Salamanca, sobretot per dos fets: perquè la guerra civil espanyola va provocar l’exili de Pau Casals i «perquè continua vigent la seva identificació de la música i la pau». Caterina Mieras va afegir que l’inventari del fons del músic és el primer que té a les mans després dels lligalls de la Generalitat que van arribar de Salamanca.

Carina Filella
El Punt