Cerca de notícies

Enquesta

Un poema visual i musical per recordar Xostakóvitx

12/3/2006 |

 

La Sonata per a viola opus 147 és l'última obra que Xostakóvitx va compondre abans de morir, el 1975. Sonata per a viola és el nom d'una pel·lícula sobre el compositor soviètic que el 1981 van realitzar Alexander Sokurov (El arca rusa) i Semion Aranovitx. Prohibida fins al 1986 per les autoritats de l'URSS, el documental arriba ara en DVD. Si fessin el greu error en aquest any del centenari de Xostakóvitx de només comprar un disc o un dvd sobre ell, assegurint-se que és aquest. L'ús d'una lacònica veu en off només en els moments imprescindibles d'una narració que defuig la tòpica vida i miracles s'acompanya d'una selecció acurada d'imatges d'arxiu, ja siguin films o fotografies.

La contraposició de la música de Xostakóvitx amb les imatges de les celebracions soviètiques revela la buidor assassina de l'estalinisme i el destí d'un artista que va haver de compartir amb el seu poble l'arbitri d'un règim terrorífic. Era la bogeria d'un sistema que podia propiciar brutals declaracions contra Xostakóvitx, com les fetes després de la Segona Guerra Mundial per diversos col·legues i que la pel·lícula reprodueix, i homenatjar-lo amb tots els honors pel seu 50 aniversari. Entre les fotografies del jove Xostakóvitx i els plans de la datxa on va passar els darrers dies de la seva vida, hi ha moltes imatges per a la reflexió: Xostakóvitx al costat del fèretre de Prokófiev, o la comparació entre el final de la Cinquena simfonia dirigida per un hieràtic Mravrinski i un histriònic Bernstein. Quedem-nos, però, amb la conversa de poc abans de morir entre el compositor i David Oistrakh. Els dos comenten diversos aspectes d'un concert, sobre els elements no escrits en la partitura però necessaris en una interpretació. El mèrit de Sonata per a viola és que diu més sobre un gran músic i la seva època del que en aparença imatge i so expliquen.

Avui