Cerca de notícies

Enquesta

Simfonisme polític amb l'OBC

10/2/2006 |

 

Víctor Pablo Pérez dirigeix l'orquestra amb la 'Setena' de Xostakóvitx i danses catalanes de Britten i Berkeley.

Els compositors no són ésser aïllats que viuen fora de la política. Ans al contrari, molts d'ells, al llarg de la història, s'han implicat amb fets polítics que els han servit de font inspiradora per escriure la seva música. Tal és el cas de les peces programades per al concert de l'OBC d'aquest cap de setmana, que ve a dirigir Víctor Pablo Pérez, director titular de l'Orquestra Simfònica de Galícia: la Simfonia núm. 7 'Leningrad' de Xostakóvitx, una de les més conegudes del compositor rus i inspirada en el setge de l'exèrcit alemany a la ciutat el 1941. Una obra que "s'ha convertit en un símbol no només de la ciutat de Leningrad, sinó també de les invasions, de la invasió de les idees, més que de la llibertat", apunta Pérez. L'estrena de Leningrad va produir un gran impacte en la Rússia del seu temps i ha esdevingut una icona del simfonisme del segle XX. "Crec que ni el mateix compositor es va plantejar que aquesta obra es convertiria en el símbol que avui representa. Xostakóvitx va ser un home terroritzat, que va passar de ser condecorat a ser condemnat. En la seva música hi ha un dolor proper al terror", segueix el director.

Per celebrar el centenari del naixement de Dmitri Xostakóvitx, completa el programa la peça titulada Marxa fúnebre, que Xostakóvitx va compondre per a la pel·lícula propagandística soviètica El gran ciutadà (1939).

El programa també inclou Montjuïc. Suite de danses catalanes per a orquestra, escrita conjuntament pels britànics Lennox Berkeley i Benjamin Britten, "una peça que van escriure el 1936, durant una estada a Barcelona. És un homenatge musical a la ciutat, un exemple de la vitalitat que es va viure aquí el 1936. El Lament comença con un tema d'El cant dels ocells i ret homenatge a tot Catalunya", segueix el director. El tercer moviment és un plany per la Guerra Civil.

Marta Porter
Avui