Cerca de notícies

Enquesta

Un peculiar any temàtic

5/2/2006 |

 

En els darrers anys, la direcció del Liceu s'ha mostrat força al·lèrgica a celebrar aniversaris de qualsevol tipus, relegats sovint a maratons al Foyer (nota al marge, la reducció de les sessions en aquest espai és dràstica). Per això, el mínim que es pot sentir és perplexitat per la pompa atorgada al 275 aniversari de la publicació de L'histoire du chevalier des Grieux et de Manon Lescaut de Prévost. Efecte positiu: per fi el Liceu posa en escena una òpera de Henze, Boulevard Solitude. Efecte negatiu: una inflació Massenet, tres títols en una temporada de tretze. Els mitòmans gaudiran de la Manon estel·lar amb Natalie Dessay i Rolando Villazón i una presència que no hauria de passar desapercebuda: Samuel Ramey, un dels més grans cantants de les darreres dècades, cantarà la seva primera òpera al Liceu en un paper relativament petit. Només els molts curiosos gaudiran de Le portrait de Manon, mentre que amb la no menys estel·lar Thaïs (Fleming, Hampson) ens haurem de conformar amb un concert.

Aquest desequilibri, al qual s'ha d'afegir una altra inflació, les funcions (18) de Lucia di Lammermoor -segur que hi ha títols tan populars com aquest que fa més anys que no es fan (algú ha dit Carmen?)-, implica dèficits notables: el maltracte a Strauss (22 anys sense Rosenkavalier) i el menysteniment pel patrimoni del país (tres meres funcions familiars d'El gato con botas de Montsalvatge).

Per acabar, aparquem una oferta de dansa de qualitat decreixent i centrem-nos en uns concerts que també generen interrogants. Ha esdevingut l'Orquestra de l'Acadèmia un conjunt baratet per cobrir forats? És el Liceu el lloc adient per fer tres sessions amb l'Stabat Mater de Pergolesi, obra d'usual audició a Barcelona? Per què el Liceu deu ser l'únic teatre d'òpera on actua el Mariinsky i no fa una obra escenificada? Darrera pregunta: ja hem tocat sostre?

Xavier Cester
Avui