Cerca de notícies

Enquesta

Adéu amb tot el cor

22/1/2006 |

 

Enlloc ho indicava, però els espectadors que van omplir diumenge passat l'església de la Puríssima de Sabadell (també els mateixos que ho havien fet el dia abans a Sant Felip Neri, a Barcelona) sabien que el nou concert del cor Lieder Càmera no era una cita qualsevol. El seu director, Josep Vila i Casañas, deixava la titularitat de la formació que va crear a Sabadell el 1990. No és gens estrany, doncs, que la sessió no només mostrés el nivell qualitatiu al qual ens té ben avesats el cor vallesà, sinó que també tingués un plus d'emotivitat que va aflorar del tot al final del programa, quan, amb poques, justes i sentides paraules, una de les cantaires va agrair a Vila la seva feina al llarg d'aquests anys.

La cosa podria quedar aquí, en un relleu o canvi d'etapa lògic i natural, però aquest concert també pot donar peu a reflexionar sobre la situació actual del món coral català. No debades, fa uns dies, durant la transmissió televisiva del tradicional Concert de Sant Esteve al Palau de la Música, Xavier Chavarría parlava de la generació més ben preparada de directors corals que hem tingut al país quan tots els responsables dels cors de la casa van sortir a saludar. Entre ells, esclar, hi havia el mateix Josep Vila, que manté encara al seu càrrec l'Orfeó Català. Una generació en la qual també podríem incloure Mireia Barrera, cridada a Madrid per Josep Pons com a nova directora del Cor Nacional d'Espanya, per citar només un exemple.

Quines oportunitats tenen aquests músics d'innegable talent per treballar en les millors condicions a casa nostra? De cors, ja ho sabem, a Catalunya n'hi ha molts, alguns de qualitat contrastada; tots, menys un (el del Liceu), amateurs. Els intents de crear grups que s'apropessin a un major grau d'exigència artística i de professionalitat han quedat, fins ara, en terra de ningú. La Capella de Música de Santa Maria del Mar, que també va dirigir Barrera, va haver de plegar veles al no trobar recolzaments suficients per fer el definitiu salt endavant. Una situació equivalent és la que viu ara Lieder Càmera. Suposem que Josep Vila ha decidit deixar el cor en un estat òptim sabedor, tanmateix, que qualsevol ambició per pujar un graó més en el desenvolupament de la formació no té, ara mateix, gaires oportunitats de reeixir. ¿On són les institucions o els patrocinadors privats per a aquest tipus de formacions que han confirmat manta vegades la seva vàlua?

Ja n'hem parlat en altres ocasions, però hi insistirem. A Catalunya hi ha el potencial per tenir una formació coral professional de dimensions mitjanes de bon nivell. El subterfugi del Cor de Cambra del Palau, amb les seves beques, no és cap solució raonable i menys quan es porten 15 anys arrossegant aquesta situació. Per desgràcia, als que tenen capacitat per decidir i recolzar la creació d'una formació d'aquestes característiques sens dubte ni se'ls ha passat la idea pel cap.

Xavier Cester
Avui