Una 'Manon Lescaut' sense Alagna, però amb tots els amics
21/1/2006 |
El tenor Roberto Alagna havia de protagonitzar la contribució operística a l'Olimpíada Cultural amb Manon Lescaut i La Bohème, les òperes que Giacomo Puccini va estrenar al Teatro Reggio de Torí a finals del XIX. Problemes de salut del tenor francès --"seriosos" segons l'oficina de premsa del teatre, i "cansament", segons el seu agent Lévon Sayan-- van impedir que l'estrena de la primera, dimecres passat, comptés amb la seva presència i fos substituït per un voluntariós Antonello Palombi.
Els que sí que hi eren eren els membres del seu cercle més pròxim, començant pel director Evelino Pidó, que va assegurar en un entreacte de l'estrena que va ser idea seva fer Manon Lescaut a Torí.
Un altre amic és l'actor i productor Jean Reno (Nikita, El Código Da Vinci), que es va encarregar de la direcció escènica. Era el primer cop que assumia una feina així i el resultat va ser una direcció d'allò més tradicional, però també d'allò més plana, sense matisos ni profunditat, amb una Manon, interpretada per Svetla Vassilieva, que presentava un caràcter sense definir, sense que aconseguís transmetre els diferents estats d'ànim de la protagonista.
El també amic d'Alagna Thierry Flamand semblava voler combatre la insípida direcció d'escena amb una escenografia tan luxosa --fins i tot les sabates i mitjons dels criats eren daurats-- que superava amb escreix els visons, martes gibelines, i altres pells que abarrotaven el guarda-roba del teatre. A més, els tres llargs entreactes que van exigir els canvis de decorats van ser un llast per a la representació.
També entre el públic hi havia amics del tenor. Un d'ells, Johnny Halliday.
R. M.
El Periódico