Cerca de notícies

Enquesta

Un àngel que torna

14/1/2006 |

 

Gidon Kremer interpreta aquest cap de setmana amb l'OBC el 'Concert per a violí' d'Alban Berg, estrenat fa 70 anys a Barcelona.

Quan Barcelona comptava en el panorama mundial de la música, es podien produir esdeveniments com l'estrena pòstuma, el 9 de març de 1936, del Concert per a violí d'Alban Berg, dins del marc del Festival de la Societat Internacional de Música Contemporània.

70 anys després, l'OBC evoca, avui i demà, sota la batuta d'Ernest Martínez Izquierdo, aquella efemèride amb la programació d'aquesta partitura al costat de la Passacaglia d'Anton Webern (que havia de dirigir l'estrena de l'obra de Berg, tot i que al final la responsabilitat va recaure en Hermann Scherchen), Leo de Robert Gerhard (director del festival del 1936) i, per donar un toc més contemporani a la proposta, una estrena absoluta, The Dark Backward of Time, de Benet Casablancas, nou fruit de la política d'encàrrecs de l'OBC.

El solista en aquestes sessions serà Gidon Kremer, un dels violinistes més destacats del panorama actual, que opina que els termes "interessant i difícil" no són els que millor caracteritzen el concert de Berg. "És una partitura molt sofisticada, que no pot deixar indiferent en cap cas l'espectador, ja que té un missatge espiritual i emocional molt poderós". "No em considero un intèrpret intel·lectual -afegia Kremer-, per això aquesta és una de les meves peces favorites".

Comiat d'un mateix
Tot i que escrit "a la memòria d'un àngel" - el concert de Berg va ser escrit en homenatge a Manon Gropius, filla de Walther Gropius i Alma Mahler, morta als 18 anys-, Gidon Kremer creu que en l'obra "no se sent només la catàstrofe de l'àngel singular al qual està dedicada, sinó que és una peça amb molts estrats" que reflecteix "molts dels problemes amb què ens trobem" avui en dia.

El violinista letó , que ja va actuar el 2004 amb l'OBC, va fer, en la seva compareixença davant la premsa, diverses referències a Xostakóvitx, "potser perquè aquest any és el seu centenari". La més reveladora, potser, va ser la comparació amb el Quartet núm. 8 de Xostakóvitx.

Si la partitura publicada està dedicada a "les víctimes de la guerra i el feixisme", en una carta, el músic, com recordava Kremer, explicava com que "al morir ningú em recordarà, per això he decidit escriure un obituari per a mi mateix". De forma anàloga, "encara que no ho pugui demostrar musicològicament", l'obra de Berg "és un rèquiem on no només diu adéu a una noia encisadora o als milions de persones que moren al món, també s'acomiada d'ell mateix".

Pel que fa a la seva partitura, Casablancas pren el títol d'una cita de La tempestat de Shakespeare que, en la traducció de Sagarra, parla del "fons negrenc i l'abisme del temps". Emmarcat entre dues seccions de gran dramatisme, hi ha un passatge "extàtic" en què el compositor català ha volgut crear "la il·lusió de la suspensió del temps".

Xavier Cester
Avui