Cerca de notícies

Enquesta

Carlos Mena: "El contratenor a Espanya no ha crescut"

11/1/2006 |

 

El cantant basc protagonitza al Teatro Real 'El somni d'una nit d'estiu', de Britten.

NAIXEMENT: VITÒRIA, 1971
FORMACIÓ: AMB RENÉ JACOBS I RICHARD LEVITT A LA SCHOLA CANTORUM BASILIENSIS
HA CANTAT AMB: HESPÈRION XX, LE CONCERT DES NATIONS I A L'AYRE ESPAÑOL
DEBUT OPERÍSTIC: 'ORFEO ED EURIDICE' DE GLUCK, EL 1997

El Teatro Real estrena avui l'òpera El somni d'una nit d'estiu, de Benjamin Britten, basada en l'obra homònima de Shakespeare, amb un protagonista de luxe, el contratenor Carlos Mena, un dels cantants de la seva veu més sol.licitats en sales de concerts, teatres i estudis de gravació de tot el món. Dedicat a la recuperació del patrimoni musical espanyol, les seves últimes gravacions són La cantada española en América, amb música del XVII i XVIII de José de Nebra i José de Torres, i Silva de sirenas, del músic del XVI Enríquez de Valderrábano.

--¿Com veu l'Oberó que canta?
--Quan m'ho van proposar em va semblar un regal. Oberó té molts detalls innovadors que el fan molt interessant. És la primera obra del segle XX per a contratenor, un tipus de veu que es donava per perduda. A més, Oberó no existeix en el regne de les fades i Shakespeare el va inventar adaptant un personatge de la tradició francogermànica per donar una parella a Titània.

--Pier Luigi Pizzi és el director d'escena. ¿Com es treballa amb ell?
--Se n'aprèn molt. És un constructor d'estètiques. M'atrau la seva capacitat de treball. És com un director d'orquestra que canalitza les energies. Jo faig només dues òperes a l'any, però abans de començar m'agrada poder entrevistar-me amb el director escènic. Vaig parlar amb Pizzi quan preparava La Gioconda a Barcelona i li va agradar molt que ho fes.

--Britten va compondre El somni per a una orquestra de 24 músics i un auditori de 320 persones. ¿Com es tradueix en un teatre com el Real? La temporada passada al Liceu s'acusava aquesta distància.
--El Real no és tan gran com el Liceu i permet que la projecció de la veu sigui més ràpida. El terra dissenyat per Pizzi és com un mirall de marbre i ajuda a la transmissió. La quantitat de percussió és important i s'han doblat les cordes. El problema no és de volum, és de textures. No crec que Britten tingués una idea tancada de petita orquestra. La partitura és molt mal.leable.

--¿Com li escau interpretar un paper compost per a Alfred Deller, l'impulsor del contratenor modern?
--Va ser un dels motius que em van portar a cantar. Deller va ser un gran recuperador d'aquesta veu com a solista. Però tot i que Britten va escriure per a ell, perdia intensitat perquè la seva tessitura era curta.

--Britten es queixava que els cantants no se sabessin moure.
--La preparació i la motivació és molt superior. Els joves són molt desinhibits. Hem de pensar que durant els 70, quan Peter Brook va fer El somni, les fades eren homes grans.

--Davant la falta de contratenors, Britten va permetre que Oberó fos interpretat per mezzosopranos. Avui, de contratenors no en falten.
--Jo també prefereixo una bona mezzo que un contratenor mediocre. Afortunadament hi ha hagut un canvi. Jo ja pertanyo a la quarta generació després de les de Deller, Jacobs o Kowalski.

--Però se'l coneix més a fora.
--Potser em coneixen més a fora. A Espanya, la veu de contratenor no ha crescut tant com a l'estranger.

--El seu repertori va de la música antiga a la contemporània. ¿És fàcil anar d'un extrem a l'altre?
--No m'agrada encasellar-me. Sóc eclèctic, encara que té els seus riscos. També s'ha de moure el múscul del cap, a més del vocal. L'any que ve, per exemple, tinc previst gravar música medieval i compositors bascos del segle XX.

--¿En quin estat està el patrimoni musical espanyol?
--Sabem poc del poc que coneixem. No hi ha un concepte de patrimoni. Hi ha iniciatives individuals. El concepte social i polític de patrimoni no és el mateix si s'aplica a Goya que a José de Torres, com tampoc és el mateix el que s'aplica a les catedrals i als seus arxius.

Rosa Massagué
El Periódico