Cerca de notícies

Enquesta

Montsalvatge, mirada retrospectiva

9/1/2006 |

 

La Fundació Autor publica el primer volum dedicat al compositor català des de la seva mort, el 2002.

Xavier Montsalvatge és un dels pocs compositors catalans contemporanis que han assolit cert renom internacional. Sense anar més lluny, fa unes setmanes l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) tocava Sortilegis al Musikverein de Viena i els crítics vienesos elogiaven les «virtuoses parts orquestrals» de la composició. Sobre Montsalvatge existeix una àmplia bibliografia, però encara no s'havia publicat res des de la seva mort, el maig del 2002. Per omplir aquest buit, la SGAE / Fundació Autor presenta Xavier Montsalvatge, homenaje a un compositor , un volum de 300 pàgines en què Roger Alier i Antoni Ros Marbà, entre altres autors, analitzen diferents aspectes de l'obra del músic, sota la coordinació de l'editor musical Llorenç Caballero.

«Xavier Montsalvatge és un dels creadors més rellevants de la nostra cultura musical del segle XX.» Llorenç Caballero, que el va conèixer personalment, destaca la naturalesa polifacètica de l'artista: «A la seva faceta de compositor (simfònic, de ballets, música de cinema o música dramàtica), sense dubte la més important, cal sumar-hi la de crític -a Destino i La Vanguardia- i la de professor, que certament va influir en diverses generacions d'alumnes i professionals de la música». Per recordar aquesta figura polièdrica, desapareguda fa gairebé quatre anys, un seguit d'especialistes i coneixedors de la seva obra han unit els seus esforços a Xavier Montsalvatge, un homenaje a un compositor, sota la coordinació de Caballero. «La nostra intenció no és fer un llibre exhaustiu, sinó de divulgació perquè, més enllà de Girona, d'on era originari, molta gent encara no coneix Montsalvatge».

El volum, que el grup Tritó Edicions (dirigit per Caballero) preveu traduir al català i a l'anglès, conté tres-centes planes ricament il·lustrades amb dibuixos, documents diversos, com els cartells dels seus ballets o articles de premsa, i fotografies. L'estudi, previst en un inici pel seu 90è aniversari, es divideix en deu capítols, cada un dels quals «podria haver constituït per si sol un extens llibre». Els autors que hi participen són Juan José Olives, que analitza les etapes i l'estil en l'obra de Montsalvatge; Roger Alier, que repassa les seves òperes; Antoni Ros Marbà, que se centra en la música simfònica; Antonio Iglesias, en la de cambra; Antonio Gallego, que estudia els ballets; Josep Lluís i Falcó, la música de cinema, i Jorge de Persia, que tracta el Montsalvatge crític musical.

A Testimonios, José Luis Gómez recull les impressions de persones que van conèixer l'autor de Cinc cançons negres, com Teresa Berganza, Carmen Bravo, vídua de Mompou, Montserrat Caballé, Salvador Brotons, Alícia de Larrocha i Frederic Mompou.
L'estudi inclou una breu biografia, El sino y la equidistancia, signada per José Guerrero Martín, un estudiós que prepara per a l'estiu un monogràfic sobre Montsalvatge. «Res feia preveure, quan va veure la llum a la plaça del Vi de Girona, l'11 de març del 1912, que Xavier Montsalvatge Bassols es dedicaria a la música», escriu Guerrero. Des de la seva devoció per Ravel, passant per l'amistat amb Manolo Hugué a Ceret, fins a la seva adscripció al bàndol nacional durant la guerra i el seu desenvolupament com a compositor, defugint l'atonalitat de moda a l'època, el biògraf traça les línies principals de la vida i l'obra de Montsalvatge.
El llibre també inclou una bibliografia comentada per Jordi Codina i un catàleg d'obres a càrrec de Mònica Pagès, amb la col·laboració d'Yvonne Montsalvatge.

Repescant els ballets
«Montsalvatge va tenir la sort d'escoltar en vida pràcticament totes les seves obres», comenta Caballero. De la seva producció només s'havien perdut els ballets que va compondre per a la companyia d'Yvonne Alexander als anys quaranta i cinquanta. «Ara han estat retrobats a París, on els guardava l'exballarina, i els hem recuperat gràcies a la filla del músic. Els editarem a Tritó.» En la companyia d'Alexander i Paul Goubé ballava Elena Pérez, que va esdevenir la dona de Montsalvatge. Altres peces que va compondre per a amics seus en la joventut s'han extraviat. «Com va passar fa uns anys amb Calidoscopi simfònic, potser encara trobarem algunes partitures seves oblidades al fons d'un calaix!»

Tribut musical
La X Temporada dels Concerts Simfònics al Palau de la Música Catalana ha programat un Tribut a Montsalvatge, el 14 de gener, amb Ara Malikian, violí i «artista resident», i el director Salvador Brotons, que dirigirà l'Orquestra Simfònica del Vallès. Les peces que es podran escoltar són el Concertino 1+13, el Poema concertant per a violí i orquestra i la Simfonia Mediterrània.

Valèria Gaillard
El Punt