Cerca de notícies

Enquesta

Comparant que és gerundi

31/12/2005 |

 

Un dels elements bàsics de l'art de la discografia és la capacitat de comparar versions diferents per extreure'n les conclusions pertinents. Opera Rara i Dynamic ens serveixen en safata Pia de'Tolomei, una de les òperes menys conegudes de la maduresa creativa de Donizetti. Com és norma de la casa, Opera Rara ofereix un paradigma de rigor musicològic, i enregistra totes les variants que el compositor hi va anar incorporant. Sota la batuta competent i prou de David Parry, Majella Cullagh, Bruce Ford, Roberto Servile i Manuela Custer formen un equip a l'altura de l'escriptura donizzettiana. L'edició Dynamic és dramàticament més creïble, tot i que filològicament impura, perquè es basa en un muntatge de la reoberta Fenice de Venècia (parlem del DVD, encara que el CD també està disponible). Sense ser cap prodigi d'imaginació, el muntatge de Christian Gangneron dóna camp lliure a una presència tan intensa com la de Patrizia Ciofi, Pia de commovedora eloqüència, ben secundada per Laura Polverelli, Andrew Schroeder i Darío Schmunck.

Una veritable fita dels darrers anys va ser el retorn de Peter Brook a l'òpera amb Don Giovanni a Ais de Provença. Captada per les càmeres de Bel Air Classiques el 2000, la producció renuncia amb radicalitat a tot allò que pugui ser accessori, i si la depuració escènica de Brook a vegades pot fer tuf de fórmula, el perill queda exorcitzat per una direcció d'actors esmolada com el bisturí més incisiu. Les presses i la sequedat de la batuta de Daniel Harding són més cansoses. Peter Mattei destaca en un repartiment amb altres elements esplèndids (l'Ottavio de Mark Padmore, l'Elvira de Mireille Delunsch) perquè té les característiques d'un Don Giovanni ideal: tot i ser conscients que és una criatura perillosa, és impossible resistir-se als seus encants.

Avui