Cerca de notícies

Enquesta

Viena obre l'any amb Mozart a ritme de vals

31/12/2005 |

 

Mariss Jansons debuta al concert de Cap d'Any amb un programa que homenatja també el 250 aniversari del naixement de Mozart.

No podia ser d'una altra manera. Si el tradicional concert de Viena dóna el tret de sortida musical a l'any nou, per a aquest 2006 havia de recordar el fill més famós d'Àustria, Wolfgang Amadeus Mozart, de qui es commemorarà el 250 aniversari del naixement (concretament, el 27 de gener).

L'any ja durà una allau de celebracions mozartianes, però per obrir boca, el concert de Cap d'Any inclourà per primer cop en la seva història una peça de l'autor de La flauta màgica, enmig de l'habitual tria de valsos, polques i marxes de la nissaga Strauss. En concret, l'Orquestra Filharmònica de Viena interpretarà l'obertura de Les noces de Figaro, a més del particular homenatge a Mozart de Joseph Lanner, un altre dels noms clàssics de la música de ball vienesa, el vals Mozartisten.

El programa que s'escoltarà a la Sala Daurada del Musikverein de Viena i a mig món gràcies a les transmissions televisives i radiofòniques (audiència estimada, 100 milions de persones en 60 països) combinarà les peces de sempre amb novetats. Entre les primeres, per descomptat, el rei dels valsos, El Danubi blau, de Johann Strauss fill, i la Marxa Radetzki, del seu pare, Johann, que tanca el concert amb el públic picant de mans de manera més o menys acompassada.

En canvi, s'interpretaran per primer cop en el marc del concert la marxa Aufs Korn, que obrirà la sessió, o el Missatge d'amor, les dues de Johann Strauss fill, així com la polka Telephone, d'Eduard Strauss.

Debut de Jansons
Un altre debut destacat és el del director del concert. Mariss Jansons es posarà al capdavant de la Filharmònica de Viena per primer cop en aquesta popular sessió. El músic letó, de 63 anys, és una de les batutes més prestigioses de l'actualitat i ocupa alhora la direcció musical de l'Orquestra del Concertgebouw d'Amsterdam i de la Simfònica de la Ràdio de Baviera.

La tria de Jansons, que confessa fer realitat "un gran somni", suposa un canvi, petit però significatiu, en el rumb que havia pres el concert als darrers anys. La cita de Cap d'Any s'havia convertit en una desfilada de batutes glamuroses, des de Herbert von Karajan a Zubin Mehta, passant per Claudio Abbado, Riccardo Muti, Seiji Ozawa i el més assidu de tots, Lorin Maazel.

Nikolaus Harnoncourt va aportar la nota de rigor filològic mentre que Carlos Kleiber va dur el concert a les seves cotes més altes de qualitat musical. Respectat i admirat arreu, Mariss Jansons, en tot cas, està ben lluny de l'star system que representen molts dels seus predecessors.

Avui