Cerca de notícies

Enquesta

Calixto Bieito converteix el Liceu en un estómac industrial a «Wozzeck»

29/12/2005 |

 

El director d'escena veu l'òpera d'Alban Berg com una metàfora de la societat opressora

El polèmic director d'escena Calixto Bieito torna al Liceu després de la temporada 2002/03, en què va dirigir Don Giovanni , per donar forma a una de les obres més rellevants del segle XX, Wozzeck , d'Alban Berg. El director artístic del Teatre Romea ha imaginat un estómac enorme i industrial per ambientar una història angoixant que parla dels maltractaments. L'òpera, dirigida per Sebastian Weigle, s'estrena demà i se n'han programat deu representacions fins al 17 de gener.

Un laberint de tubs s'enreden en un estómac gegant, industrial. Un organisme malalt en un espai futurista, que podria ser una fàbrica d'opressió, la màquina de l'angoixa. Així és com ha imaginat Calixto Bieito Wozzeck, d'Alban Berg, -basada en el drama de Georg Büchner-, una obra que Bieito somnia a donar forma des del 1996, quan va començar a treballar en òpera amb La verbena de la Paloma. «Wozzeck és una música del trauma que provoca desassossec i que evoca l'angoixa existencial en què vivim.»

Amb una visió de la naturalesa pervertida -la del Prestige, Txernòbil i la capa d'ozó foradada-, Bieito converteix el soldat Wozzeck en un obrer, igual que la seva amiga, la Maria -a qui acaba matant-, mentre que el Capità és un capitalista «estantís» que pateix de pànic. «Normalment es parteix de la idea que Wozzeck és un dement. Vist avui, més que un boig és algú angoixat per la pressió del seu entorn. Vivim en un sistema postcapitalista que oprimeix la gent.»

La producció ofereix una visió innovadora també per l'altra protagonista, la Maria: «Ella accedeix a anar amb l'adinerat Tambor Major no tant per una atracció sexual sinó per protegir el seu fill», diu la soprano Angela Danoke, que intepretarà aquest rol per quarta vegada. Fins i tot l'assassinat final pren amb Bieito un altre contorn: «Té un vessant d'alliberament per a Maria d'aquest món decadent», diu el baríton Franz Hawlata.

¿El Wozzeck bieitià conté violència explícita, com la que apareix sovint en els seus muntatges? «He deixat la màquina de violència a Berlín amb Madame Butterfly, tot i que la música de Berg en conté molta», assegura.

Valèria Gaillard
El Punt