Cerca de notícies

Enquesta

L'OBC al Musikverein

20/12/2005 |

 

L'orquestra catalana, dirigida per Ernest Martínez Izquierdo, debuta a la catedral de la música clàssica i aconsegueix un notable èxit amb 'El amor brujo' de Falla.

La catedral de la música, l'emblemàtic Musikverein de Viena que d'aquí a dues setmanes acollirà el tradicional Concert de Valsos de Cap d'Any, va aplaudir diumenge amb entusiasme la presentació de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya capitanejada pel seu director titular, Ernest Martínez Izquierdo, que es presentava amb el mateix programa amb què va obrir la temporada barcelonina: Sortilegis, de Xavier Montsalvatge; El amor brujo, de Manuel de Falla; i una selecció del ballet Romeu i Julieta de Serguei Prokófiev.

Malgrat ser la tercera vegada que el director català s'enfilava al podi d'aquest mític auditori, es mostrava molt il·lusionat i qualificava "d'ocasió única" el fet de poder dirigir en "un lloc impregnat d'història i d'energia de músics com Brahms i Mahler, amb un so únic i una esplèndida estètica vienesa". Igualment, els músics de l'orquestra catalana mostraven la seva il·lusió de debutar en un escenari tan emblemàtic com el vienès, considerat un dels millors del món acústicament parlant.

Davant d'un auditori gairebé ple malgrat tractar-se d'una sessió de tarda (16.00 h), secundat per desenes de cariàtides daurades i sota la llum blanca de les deu làmpares de llàgrimes de vidre que pengen del sostre, el director, amb mà ferma i la seva habitual energia, va arrencar el concert amb Sortilegis (1992), de Xavier Montsalvatge. L'obra, tot i ser de les més amables del compositor català, va ser acollida amb certa discreció per un públic que es caracteritza pel seu conservadorisme musical. "Sóc conscient que el públic del Musikverein és molt conservador, cada cop que s'ha intentat fer-hi música del segle XX hi ha hagut rumors de fons. Però penso que Montsalvatge pot ser ben acceptat", explicava la nit abans del concert Martínez Izquierdo.


Una 'cantaora' a Viena

Altra cosa va ser quan l'orquestra va atacar El amor brujo (1915) de Falla, amb la cantaora Ginesa Ortega en la part vocal. Coneixedors de l'obra en la seva versió per a mezzosoprano, els austríacs van aplaudir el cante d'aquesta flamenca catalana que va tenir el valor de cantar sense amplificació a la Meca de la música clàssica, recolzada per un Martínez Izquierdo que va saber contenir el volum de l'orquestra, que aconseguia un nou so gràcies a la magnífica acústica d'aquesta caixa de fusta que és el Musikverein.

Després de fer-los sortir a saludar quatre vegades, el públic es va mostrar encantat de "descobrir aquesta nova versió flamenca", segons assegurava una noia del públic a la mitja part; i de "poder tornar a escoltar música espanyola interpretada per una orquestra espanyola", segons un altre aficionat.

Aquesta visió del públic va coincidir amb la intenció de Ginesa Ortega i Martínez Izquierdo a l'hora de presentar aquesta obra originalment escrita per a cantaora i gran orquestra simfònica però de la qual el mateix Falla va fer una segona versió per a mezzosoprano per tal de poder-la exportar a tot el món. Ginesa, que es va estrenar amb El amor brujo el 1989 amb Josep Pons i l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, ha interpretat la peça centenars de vegades amb orquestres tan diverses com les de Leipzig, Bremen, Stuttgart, BBC de Londres, França, Itàlia i Hèlsinki, mentre que Martínez Izquierdo assegura que des que la va sentir cantar per Ginesa amb l'Orquestra del Lliure, ja sempre més l'ha fet amb ella. "Li dóna un aire que una mezzosoprano no pot donar", assegura el director. "Al principi jo la volia seguir i m'era impossible. Quan em vaig adonar que l'havia de deixar anar sola en el seu cante i jo dirigir l'orquestra sense perdre el ritme i sense patir per ella, tot va anar bé. Canta d'una forma que se'n va i torna en el moment just en què ens ha de trobar", afegeix.

Segons la polifacètica cantant, "una orquestra dirigida per un director espanyol impregna l'obra del que Falla volia, encara que els músics siguin d'altres llocs del món", una opinió que comparteix Martínez Izquierdo: "Quan una orquestra està ben preparada i tu saps el que li has de demanar, no hi ha cap problema". I realment, al Musikverein Martínez Izquierdo va saber arrencar tota la riquesa i força d'una partitura que ja ha esdevingut ambaixadora de les orquestres espanyoles.

Nova suite
Finalment, l'última peça de la vetllada va ser la nova selecció de fragments que el mateix Martínez Izquierdo ha fet del ballet Romeu i Julieta de Prokófiev, i que també es va saldar amb quatre salutacions i llargs aplaudiments per acabar el concert. Més d'un aficionat assegurava a la sortida que "malgrat estar acostumats a la típica suite que interpreten totes les orquestres, aquesta està molt ben resolta, ja que és com un passeig per tota l'obra".

Però els crits de "Bravo! i Biéeen!" van venir amb el bis. La vital jota d'El sombrero de tres picos, també de Falla, va ser rebuda amb el públic aplaudint dempeus per a major satisfacció del director, dels músics, emocionats amb l'èxit aconseguit en una de les places més importants del món, i del director general de l'Auditori i l'Orquestra, Joan Oller, que confirmava que l'orquestra catalana ja té programades dues sortides més a Roma i París, l'any 2007.

El del Musikverein va ser el primer concert de la minigira de dos que ofereix l'OBC en terres austríaques convidada per l'Orquestra Tonkünstler, que també va actuar a l'Auditori de Barcelona el febrer passat. El segon concert el van oferir ahir dilluns a la seu de l'orquestra austríaca, el Festpielhaus de la localitat de Saint Pölten.

Marta Porter
Avui