Cerca de notícies

Enquesta

L'embruix de l'OBC desglaça el públic vienès

20/12/2005 |

 

L'orquestra catalana va interpretar peces de Montsalvatge, Falla i Prokófiev en el prestigiós Musikverein de la capital austríaca.

Més de cent músics de l'Orquestra Simfònica de Barcelona Nacional de Catalunya (OBC) van prendre l'escenari del Musikverein de Viena, diumenge passat, per oferir al públic austríac el programa Amor i bruixeria , un tast dels Montsalvatge, Falla i Prokófiev més apassionats. La cantaora Ginesa Ortega, que s'estrenava a Viena, va donar el toc exòtic a la vetllada en El amor brujo , de Falla, tot i que el tema més aplaudit va ser el Sombrero de tres picos . L'endemà van interpretar el mateix programa a Sant Pölten, a tocar de Viena. Amb aquetes actuacions, l'OBC escalfa motors per potenciar la seva projecció internacional. Al juny actuarà a Tolosa i la pròxima temporada viatjarà per primer cop als escenaris de París i Roma.

Acostumat a un repertori optimista de valsos -com el que es pot escoltar en el tradicional concert de Cap d'Any-, el públic del Musikverein -d'una mitjana d'edat que sembla superior als 70 anys- no se'n sabia avenir de la proposta passional i apassionada de l'OBC en la seva segona actuació a Viena després de la del 1991: Amor i bruixeria.
Així com el Sortilegis de Montsalvatge va entrar com una seda, El amor brujo va sorprendre més d'un auditor que potser mai havia escoltat flamenc, ni una cantaora en directe. La versió preparada per l'OBC es manté fidel a la voluntat de Falla de donar la veu a una cantaora en lloc d'una mezzosoprano, tot i que manté l'orquestració ampliada de la versió del 1926. Això vol dir més de cent músics, els 97 de la plantilla més extres. Tots junts hi cabien amb calçador en l'escenari de joguina del Musikverein que té un aforament per a 1.744 persones assegudes i 300 dretes.

Ginesa Ortega, que va començar a cantar aquesta partitura als 19 anys i l'ha interpretat arreu del món, va afrontar el públic vienès amb un cert temor, que es va esvair a mesura que s'imposava la màgia de Falla. En vista d'una orquestra que sonava molt potent, sobretot els metalls, Ortega va haver de forçar la veu en alguns passatges per tenir més presència. Cal recordar que en l'actuació de Barcelona, a l'octubre, es va optar per amplificar la veu amb micròfon, una opció que sembla que la sala vienesa va descartar.
La bellesa inefable del Romeu i Julieta, de Prokófiev, va arribar amb la segona part del concert. Amb aquesta selecció del ballet, que l'OBC ja va interpretar amb èxit en el festival de Peralada l'estiu passat, la formació catalana va desglaçar el públic vienès -la temperatura a la capital austríaca estava sota zero- i el caliu musical va escalfar l'ambient. La secció de cordes es va lluir al precipitato de la lluita entre Tybalt i Mercutio i el presto de la batalla. El clímax, però, va venir amb l'adagio funebre de l'escena de Romeu a la tomba de Julieta. Va ser segurament el moment més emotiu de l'actuació.

Martínez Izquierdo, que ha dirigit tres vegades al Musikverein, considera que l'acústica de la sala, una de les millors d'Europa, «és brillant per a Haydn, Mozart i el repertori de valsos, però amb la música rítmica i d'accent marcat, com la de Falla, corre el perill de resultar agressiva». Malgrat l'exercici d'«autocontenció», l'orquestra va sonar gairebé saturada en alguns passatges sota les esplèndides làmpades de cristall de la sala daurada.

Martínez Izquierdo es va acabar de posar el públic a la butxaca amb el Sombrero de tres picos, de Falla, que va regalar com a bis, com qui sap que no fallarà. Amb aquests aires castissos -només faltava el «bravo»- el públic vienès es va rendir a l'embruix de l'orquestra catalana, que va demostrar, un cop més, que no té res a envejar a altres formacions de renom internacional.

Amb Oue per França i Itàlia
«Quan anem de gira a l'estranger, mirem de programar un compositor català, un d'espanyol i un d'internacional -explica Joan Oller, director del Consorci i l'Orquestra-, el nostre objectiu és dur a terme una tasca d'ambaixadors.» El programa quatre d'aquesta temporada (2005/06), Amor i bruxeria, «respon molt bé a aquest objectiu i, a més, té un punt d'exòtic que agrada molt al públic estranger». Aquest mateix programa, que ha escalfat aquest cap de setmana el Musikverein de Viena, és el que portarà l'OBC a Tolosa de Llenguadoc el juny vinent, en la segona de les sortides de l'orquestra aquesta temporada.

De cara a la pròxima, una de les prioritats de l'OBC és potenciar la projecció internacional. Aquest aspecte també és un dels que més reclamen els músics de l'orquestra i un dels punts que van reivindicar a l'hora de buscar un successor per a Martínez Izquierdo aquest any.

Sota la batuta del nou director titular, el japonès Eiji Oue, l'orquestra viatjarà per primer cop als escenaris de París i Roma el juny del 2007. «Són dues de les capitals més importants i amb una gran tradició musical i encara mai hi hem tocat», comenta Oller.
Uns dels temes que portaran a França i Itàlia seran -segons avançava el directiu- les Cançons negres, de Montsalvatge, i el Sombrero de tres picos, de Falla, un dels autors andalusos més coneguts a nivell internacional i que més bona acollida té. Respecte a la qüestió sobre si es preveu programar compositors catalans vius per donar-los a conèixer a l'estranger, Oller respon: «Si considerem Madrid l'exterior, el febrer del 2007, hi viatjarem amb una composició de Mestres Quadreny.»

Valèria Gaillard
El Punt