Cerca de notícies

Enquesta

Embruix de l'OBC a Viena

20/12/2005 |

 

L'orquestra va sorprendre el públic del mític Musikverein amb 'El amor brujo', de Falla.

Sense nervis, el centenar de músics de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) va ocupar diumenge l'escenari on actua regularment l'Orquestra Filharmònica de Viena, la que tradicionalment ofereix el primer concert de l'any, amb uns compassos que es retransmeten als cinc continents. Allà, davant d'un públic melòman, en la seva majoria gent gran, van oferir el programa Amor i bruixeria, amb obres de Montsalvatge, Falla i Prokófiev. La passió i entrega dels intèrprets va encomanar els espectadors, que van començar aplaudint amb moderació i van acabar entregats, al final del concert. El que més va impactar va ser El amor brujo, de Falla, en què l'embruix i la passió flamenca van sorprendre un públic acostumat al fred i la neu. Ahir van repetir el programa a Saint Pölten, població situada al sud de Viena, seu de l'orquestra Tonkünstler, que el febrer passat va actuar a l'Auditori en un intercanvi que ha culminat aquest cap de setmana amb la visita de l'OBC.

Dirigida amb força per Ernest Martínez Izquierdo --era el tercer cop que portava la batuta en aquesta sala-- l'OBC va obrir foc amb Sortilegis per a orquestra, de Xavier Monsalvatge, peça que va ser acollida amb aplaudiments respectuosos. Però el que va caldejar de debò l'ambient va ser la segona obra del programa: El amor brujo, de Falla. Plena d'aplom, la cantaora Ginesa Ortega --vestit negre de tirants i xal vermell llampant-- va impressionar amb la seva veu gitana gens normal allà. Va posar tota la carn a la graella i el públic la va fer sortir a saludar fins a tres vegades, tot i que a les últimes files la seva veu no va arribar amb nitidesa. La terra del vals es va rendir al flamenc simfònic.

Durant el descans, alguns comentaven entre si l'obra, altres llegien amb interès el programa de mà que havien comprat. "És la primera vegada que escolto flamenc i m'ha encantat. Sona una mica àrab. En aquesta obra hi ha una barreja de cultures d'allò més interessant", va dir al bar Anne Huber, una bella veterinària brasilera que viu a Viena des de fa 15 anys i que en fa dos que està abonada als concerts de la Tonkünstkler. "Aquí necessitem música com aquesta, amb emoció, sang i passió". Però no tots opinaven igual. Per una parella de senyores vieneses de soca-rel, el que acabaven d'escoltar sonava "massa fort".

Després del descans, l'OBC va interpretar Romeu i Julieta, de Serguei Prokófiev, en una versió reduïda que va ser bastant aplaudida, i de propina El sombrero de tres picos, de Falla.

La segona visita que fa l'OBC al Musikverein --la primera va ser el 1994-- es va saldar amb un merescut èxit. Per a alguns músics, com la jove Mireia Farrés, trompeta solista, era el seu debut en aquesta sala: "No ho oblidaré. El públic ha respost molt bé. M'ha agradat perquè he disfrutat. Tots hem tocat amb moltes ganes i ens hi hem sentit còmodes, encara que estàvem una mica justos". Respecte al magnífic so de la sala, que no perdona cap error, va destacar: "Ens escoltàvem molt bé, millor que a l'Auditori".
Conscient de la motivació amb què tornen els intèrprets arran d'aquests concerts, Joan Ollé, gerent de l'OBC, va confirmar a Viena pròximes sortides per al juny del 2007. Seran a la sala Pleyel de París i al nou auditori Renzo Piano de Roma.

Per celebrar el seu èxit, els músics van desafiar els zero graus de temperatura exterior i van anar als tradicionals mercats nadalencs per brindar amb gluwein, el vi calent amb què els austríacs combaten el fred, per més gires.

Marta Cervera
El Periódico