Cerca de notícies

Enquesta

El daltabaix de Strauss

9/12/2005 |

 

El Teatro Real proposa per avui i diumenge, en versió concert, Helena Egipcíaca, una de les òperes més complexes i menys representades en els circuits operístics de Richard Strauss (1864-1949). De fet, sota la batuta de Leon Botstein i les veus de la soprano Deborah Voight i el tenor John Treleaven, s'interpretarà per primer cop a l'Estat la peça favorita de Strauss, tot i que paradoxalment va suposar el fracàs més sonat del compositor alemany.

L'obra es va estrenar a Dresden el 1928 amb llibret de l'escriptor austríac Hugo von Hofmannsthal, però l'estrepitós fracàs va fer que Strauss refés el llibret amb Clemens Krauss i al 1933 va presentar a Salzburg la segona versió, que va resultar pitjor que l'original. Botstein, director de l'American Symphony Orchestra i de la Jerusalem Symphony Orchestra i que dirigirà la versió de 1928, atribueix el fracàs al fet que el llibret "no és només un salt per a la música, com sol passar en la majoria d'òperes on no interessa el contingut del llibret; sinó que s'està davant d'una obra literària, en què les paraules són el quaranta per cent de l'espectacle, fet a què el públic no estava avesat".

L'obra, caracteritzada per una complexitat tècnica que dificulta la interpretació dels cantants, sobretot la del tenor, és un bon exemple de la devoció de Strauss per l'antiguitat clàssica i la figura de la dona. Però a través de la història d'Helena i Menelau, Strauss aprofita l'avinentesa per abordar la infidelitat conjugal. Botstein no passa per alt la debilitat femenina. "I és que Strauss creia en la superioritat de la dona i en el fet que l'home havia de reconèixer la seva inferioritat". Però tot plegat "no deixa de ser fruit del reflex de la relació de Strauss amb la seva dona, a qui mostrava devoció i compliment". "Però és que ella era molt difícil".

Ramon Palomeras
Avui