Cerca de notícies

Enquesta

Entrevista a Fèlix Millet: Als polítics els atrau el futbol, no la música

1/6/2003 |

 

Fèlix Millet impulsa la gran remodelació del Palau de la Música, que tancarà fins al setembre.

Quan es va fer càrrec del Palau de la Música, "l'edifici queia a trossos literalment", recorda Fèlix Millet, l'home que haurà estat més anys al capdavant de la institució quan es retiri el 2007. Després del concert d'Amaral d'ahir, l'edifici de Domènech i Montaner deixarà de programar, a causa de les obres, fins al 30 de setembre. Millet tindrà ara temps per a nous projectes, com un musical del Barça que li ronda pel cap.

--¿Com serà aquest musical?
--¿Recorda La Trinca? Doncs en aquella línia. Vull fer un musical d'humor, sense ser xavacà, de tot el xou que és el Barça. Des de la Fundació del Barça s'ha de donar vida a altres coses.

--¿Quantes crítiques va rebre quan el Ministeri de Cultura va entrar a formar part del Consorci de l'Orfeó Català, símbol del catalanisme?
--Vaig tenir oposició política, al principi. Però d'unes obres que valen 18 milions d'euros (3.000 milions de pessetes), el Ministeri de Cultura n'ha posat 11,4 milions, i de la resta, l'Orfeó en finança 4,2 milions. Ha posat més diners el Palau de la Música privadament que tota l'administració catalana junta. Els diners de Madrid benvinguts siguin, sobretot si és per a una infraestructura que disfrutarem els catalans. S'havia d'arreglar el Palau.

--Ja ho va fer quan el van elegir president de l'Orfeó Català.
--A principis dels anys 80, les bigues de ferro que aguantaven el Palau es trencaven amb la mà. Domènech i Montaner pensava que el ferro era etern i no hi va posar cap aïllant.

--Sembla una institució molt sòlida.
--Ara sí, però fa 20 anys la gent veia el Palau com una peça de museu. Vaig tenir sort perquè llavors hi havia un alcalde, Narcís Serra, a qui li agradava molt la música clàssica.

--¿Quins projectes té ara?
--Professionalitzar el Cor de Cambra.

--¿I com serà el Palau del futur?
--Tindrà tot el que no té l'actual: restaurant i una sala subterrània; s'hi podran gravar discos i fer-hi convencions, a part de concerts de diferents estils: música de cambra, jazz, lied...

--¿I contemporània?
--Acostumar la gent a nous sons és lent. Hi ha obres complicades. Personalment, les coses dissonants no les entenc, necessito la melodia. Em passa igual que amb la pintura, necessito el dibuix.

--Per això domina el repertori romàntic i clàssic.
--Alguns critiquen que ens repetim, però Mozart tenia una imaginació i capacitat brutals. I Bach era realment genial; i Wagner ha creat passatges increïbles. No et canses mai d'escoltar-los.

--Vostè va explicar a Núñez com s'havia de fer la Fundació del Barça.
--Vaig aprofitar el que havia après al Palau. Per desgràcia, trobar companyies que financin el Barça és més fàcil. La gent fa coses increïbles per anar a la sala vip del Camp Nou. Només s'ha de comparar amb la xifra d'autoritats a la llotja del Palau.

--¿Llavors?
--Als polítics els atrau el futbol, no la música. A excepció de Narcís Serra, de grans aficionats a la música no n'hi ha. Haurien de fer un acte de contrició i pensar-hi.

--¿Què proposa?
--Que totes les escoles tinguin un piano i que les televisions públiques programin música. L'ensenyament tampoc està cuidat: el solfeig s'hauria d'estudiar d'una altra forma perquè no sigui un rotllo. Primer s'ha de disfrutar amb la música, i després, aprendre solfeig, no al revés.

--¿Per què no funciona el mecenatge a Espanya?
--No està ben plantejat. Institucions que ofereixen un servei al públic haurien de tenir uns grans avantatges fiscals. Però la llei espanyola és pobra i no ho permet per por que se n'aprofitin altres fundacions constituïdes per gent de molt patrimoni, que només busca estalviar impostos. A més, l'administració competeix amb nosaltres.

--Posi un exemple.
--La Filharmònica de Berlín al Palau costa 120 euros a la platea. A València la tenen a 48 perquè el seu govern en paga la diferència.

--¿Només interessen grans figures?
--No. La gent mira una mica el preu, però la veritat és que el Palau s'omple i fem música de moltes menes. L'afició a la música està augmentant. L'Auditori, el Liceu i el Palau funcionen. El públic respon.

--¿On és el perill?
--Els dèficits. El Liceu va creixent en nombre d'abonats, però només paguen el 20% del valor real de l'entrada. A l'Auditori, amb l'OBC, passa el mateix. I això es paga amb els impostos de tothom. És bo créixer i que hi hagi més orquestres i auditoris mentre compleixin els objectius: crear afició. Però una orquestra de nivell costa diners, i aquí n'hi ha dues, la del Liceu i l'OBC. Cap és un número u i tenen uns costos que fan pensar.

--¿Es pot comparar la passió futbolística amb la musical?
--No. La música transmet pau i tranquil.litat d'esperit. La passió del futbol és agressiva. He vist persones de gran dignitat i amb cultura insultar i dir coses impensables.

Marta Cervera
El Periódico