Cerca de notícies

Enquesta

Semiramide arriba al Liceu amb estètica de Kubrick

18/11/2005 |

 

Amb una estètica sorprenent en les opere serie de Rossini, arriba al Liceu Semiramide, del director musical Riccardo Frizza i del director d'escena Dieter Kaegi. La soprano búlgara Darina Takova i la contralt de Trieste, Daniela Barcellona, són les figures principals (mare i fill) d'aquesta monumental tragèdia. Del 21 de novembre al 12 de desembre.

Semiramide arriba al Liceu amb un precedent de controvèrsia per la arriscada dramaturgia de Dieter Kaegi, que ha volgut recrear la sagrada òpera de Gioachino Rossini en una estètica galàctica, inspirada en la pel·lícula de Stanley Kubrick Dr. Strangelove, protagonitzada per Peter Sellers.

La temptació de crear escenografies contemporànies per les òperes dels autors del XIX, no es nova, però quan es va estrenar aquesta versió de Semiramide l'estiu de 2003 al Festival Rossini de Pesaro, es va produïr un gran enrenou entre el públic. Molt diferent va ser l'acollida al Teatre Real de Madrid, coproductor de la producció junt amb el Gran Teatre del Liceu i el Teatro Regio de Torí.

Preguntat Kaegi sobre per què no ha mostrat una Babilònia històrica al seu muntatge, contesta: "No considero que sigui fonamental per a l'obra". El director d'escena considera que són més interessants els conflictes entre els personatges que l'aspecte històric. Quan Voltaire escrivia l'obra que inspira el llibret, Sémiramis, va tenir com a punt de partida els drames Hamlet i Macbeth, de William Shakespeare.

Però, si la sorpresa inicial de la dramatúrgia de Kaegi pot fer pensar en una transgressió de l'obra rossiniana, la fidelitat que el director musical Riccardo Frizza ha volgut guardar al llegat musical del compositor, fa pensar que el rebuig que va viure a Itàlia potser no va ser encertat.

La Semiramide que es representa al Liceu no defraudarà l'interès per veure un dels gegants de l'òpera. El darrer títol italià de Rossini ha estat considerat per Ricardo Frizza com "la darrera obra clàssica en l'estil i en la forma, així com en la seva gran arquitectura estructural.

El Rossini bufo del anys a Nàpols, més suau i accessible, és ben diferent al Rossini seriós d'aquesta Semiramide, escrita a la mida de la seva dona, la madrilenya Isabel Colbran, a la que Darina Takova no sap si classificar "com soprano o Mezzosoprano", però segur que genial.

Takova, que va debutar al Liceu amb La Traviata a la temporada 2001-2002, es defineix com una "soprano lírica" i el paper de la reina babilònica Semiramide és un repte important, encara que ja l'ha interpretat vuit vegades durant la seva carrera, que es va iniciar a la seva Sofia Natal al 1993.

Juan Diego Flórez, per la seva banda, amb el seu paper de Idreno, amant de la reina, realitza el seu debut escènic al Liceu, on si que havia cantat en concerts. Flórez interpreta una de les àries més difícils de l'òpera.

Daniella Barcellona és la primera vegada que canta al Gran Teatre, i ho fa amb un rol d'enormes dificultats, Arsace, un general de les tropes assíries, que és, en realitat, el fill de Semiramide. Però la reina, que no ho sap, s'ha enamorat d'ell, sense saber que no havia mort assassinat junt amb el seu pare anys abans.

La contralt parla de les dificultats del seu paper, que "ha de ser un personatge viril, però amb un component femení important. Arsace "canta i actúa -diu Barcellona- no igual que un home, sinó com un home".

Per la cantant italiana, el seu treball a Semiramide, òpera que dura quatre hores, li suposa "un desgast energètic extraordinari. Al primer acte, per exemple, tinc una escena amb recitatiu i ària en què canto vint-i-cinc minuts seguits!". El director musical Frizza explica que "el primer acte d'aquesta òpera de Rossini, dura tant com una peça sencera de Verdi.

Venjar la mort del pare
Basada en una tragèdia escrita per Voltaire al 1748, Semiramide tracta el tema de la venjança de sang, en el que un fill -com li passa a Electra o a Hamlet- mata a la seva mare per venjar la mor del pare. La versió operística de Rossini és del 1923.

L'acció se situa a la Babilònia mítica, on la reina Semiramide ha accedit al tron després matar al rei, el seu marit, amb l'ajut del seu amant, Assur. El seu fill Ninia també va desaparèixer en els esdeveniments. Anys després s'ha de triar el successor de la reina, i aquesta decideix que sigui el jove general Arsace, del que està enamorada sense saber que, en realitat, és el seu propi fill, salvat secretament pel germà del seu pare.

El clímax de l'òpera el marca el gran duo entre Semiramide i Ninia, que perdona a la seva mare, però que no pot evitar matar-la quan creu que està venjant al seu pare assassinant a Assur. Finalment, aquesta confusió dramàtica donarà un nou rei a assíria, Ninia i portarà la pau a l'imperi.

Isabel Fernández Mira
Canal Cultura